dimarts, 28 d’abril de 2020

Pedro Sánchez i Pablo Iglesias ignoren el principi de subsidiarietat


La manera com el govern de coalició PSOE-UP gestionen la crisi del Covid-19 aporta la notícia alarmant de la pèrdua de gestió política per part de les Comunitats Autonòmes espanyoles. Això és mal auguri perquè l’Estat, a la primer de canvi, s’ha trobat còmode anul·lant el sentit constitucional de la descentralització i desconcentració de l’acció de govern del país. El que venien reclamant els sectors més conservadors, reduir el nivell polític de les autonomies, ho ha fet una govern suposadament progressista. Cada dia que passa, les senyals que venen per part del Govern de l’Estat confirmen que el retrocés ha vingut per quedar-se. Avui, per exemple, han emfatitzat el paper de les províncies co  unitat de gestió. Insòlit. Reivindicar, d’aquesta manera unitat territorial provincial és antic i contradictori al que es pretenia amb la creació de l’Estat de les Autonomies. 

Aquesta decisió és un pas més en el procés de tornar a situar sota el control de les visions centralistes el que l’Estat havia descentralitzat en els àmbits autonòmics. És evident que a Espanya hi ha avui governants que tenen una dificultat objectiva per comprendre el significat del model d’Estat consagrat per la Constitució de 1978 i els efectes del model competencial desenvolupat posteriorment. És sorprenent adonar-se que aquests governants, que en altres qüestions es declaren profundament constitucionalistes i exigeixen que els demés també ho siguin, són els primers en incomplir el sentit de la pròpia Constitució o les pròpies sentències del Tribunal Constitucional.

En el marc mental de molts governants espanyols no hi ha cabuda per allò que preconitza la Doctrina Social de l’Església catòlica: el principi de la subsidiarietat. La subsidiarietat es compta entre les directrius més constants i característiques de la doctrina social de l’Església. Segons aquesta doctrina “és injust remetre a una societat més gran i més alta allò que es pot fer des de les comunitats menors i inferiors” per la qual cosa “totes les societats d’ordre superior s’han de posar en actitud d’ajuda («subsidium») –i, per tant, de sosteniment, de promoció, de desenvolupament– respecte de les menors  (compendi DSE 186). Em sembla paradoxal que l’actual govern d’Espanya no sàpiga aplicar en les seves accions de govern el sentit moral de la proposta de subsidiarietat de la Doctrina Social. No aniria malament que els governants entenguessin que la Doctrina Social no és un dictat de normes, sinó uns principis generals que poden servir pel bon govern de la societat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada