dimarts, 26 de maig de 2020

Atrapats per la distància social


Aquesta pandèmia ha consolidat algunes expressions que es repeteixen contínuament. Evidentment, la més notòria és el propi nom del virus: Coronavirus o Covid-19. Cal puntualitzar, per evitar incultures, com la evidenciada per la Presidenta de la Comunitat de Madrid, que es pensava que Covid-19 volia dir Coronavirus diciembre-19. Aclarim-ho Covid-19 és l’acrònim de Co (corona) Vi (virus) d (disease, enfermetat). És el terme escollit pels experts per designar l’origen de la SARS-CoV-2. El segon terme que he sentit moltes vegades, bàsicament per boca d’alguns polítics catalans és l’expressió com no pot ser d’altra manera”. Fa anys que s’arrossega aquesta expressió a la qual, alguns dels polítics comunicadors d’aquests dies hi estan abonats. És una expressió tan manifa que cansa escoltar-la i no deixa massa ben parat a qui la diu. És un clixé que es fa servir sense solta ni volta i transmet una idea d’inevitabilitat de les coses i d’un determinisme absurd. És confessar una falta d’esperança de pensar que les coses sí que poden ser d’una altra manera. Quan sento aquesta muletilla, desconnecto immediatament.

Altres termes bastant difosos aquests dies són “la distància social” i “mantenir la distància”. Pel que sembla tot està relacionat a la mètrica. Els experts diuen que la distància ajuda a evitar els contagis. Sembla que a partir d’uns metres els virus no infecten. Buscant si era un terme nou o d’ús habitual he trobat que la distància social pot definir-se com la distància emprada per als contactes socials de caràcter formal, les relacions entre desconeguts, les reunions de negocis o les festes de compromís. El contacte físic és totalment formal (per exemple, donar-se la mà), el to de veu és més elevat i l'actitud davant la interacció és més distant. Es diu que aquesta distància és de 1,2 i 3,5 metres. He quedat sorprès del grau de precisió en la definició d’aquest concepte. M’han manllevat un concepte que pensava que formava part del meu repositori progressista. Només entenia aquella “distància social” que defineix les diferencies socials: rics i pobres, població benestant i marginats, etc...  Que no ens passi que, de tan mantenir la distància social ens oblidem que, fet i debatut, els grans damnificats d’aquesta crisi seran els que pateixen la distància social de tota la vida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada