dijous, 21 de maig de 2020

La política abjurada


La política ha deixat de ser l’art de la persuasió racional i s’ha convertit en joc de miralls que pretén agitar el sentiments i les emocions dels ciutadans. Hi ha poc espai per la paraula i molt joc de foc d’encenalls que pretenen il·luminar, encara que sigui un breu instant, els racons ocults de la no intel·ligència humana. Durant la crisi del Covid-19 hem assistit a moments estel·lars de l’eclipsi de la política moderna. Sense anar més lluny, ahir mateix, el PSOE, per tal de tenir els vots necessaris per renovar la declaració d’Estat d’Alarma, pacta amb EH Bildu la derogació de la reforma laboral del PP. Poques hores després, el mateix PSOE, quan ja tenia aprovada la pròrroga decideix unilateralment modificar el contingut del pacte. Inaudit.

En més d’una ocasió sembla que la política estigui en mans de funambulismes, improvisadors i, en més d’una ocasió de purs estraperlistes d’acords d’última hora. Al llarg d’aquests dies hem vist com es prenen decisions improvisades, sense fonament o sense els recursos per fer-les operatives. Els ciutadans es senten desorientats al comprovar que es donen directius que es rectifiquen als pocs minuts, primer en un sentit i després en un altre. Que es donen ajuts que no arriben mentre la situació de les famílies es desesperada. Dóna la impressió que moltes decisions es prenen per agitar les emocions dels ciutadans. Res més.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada