Qui estima, més enllà de les seves creences, participa de la fraternitat universal. Estimar dóna pau i joia interior que és, d’alguna manera, l’afirmació de la presència de Déu en la vida de les persones. Déu està present i es mostra com amor en les persones que estimen. Els cristians no han de fer afirmacions extraordinàries, sinó simplement estimar al proïsme. “No estimem amb frases i paraules, sinó amb fets i de veritat” (1Jn 3,18).
La pau no és només l’absència de guerra o el manteniment d’un “status quo” que dóna aparent tranquil·litat perquè no hi ha conflictes mentre es mantenen les injustícies. Si volem la pau hem de treballar per la justícia i per la dignitat de les persones. La pau neix en el cor de cada un de nosaltres quan ens estimem i estimem al proïsme. “Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo us dono la pau que el món no dóna. Que els vostres cors s'asserenin i no temin” (Jn 14,27)
La rigidesa mental no ajuda a tenir la flexibilitat necessària per entendre i adaptar-nos a les diverses circumstàncies variants que ens planteja la vida. Allò que pensem que es be per nosaltres no ha de ser bo per altres persones. Cal tractar de manera diferent a les persones perquè som diversos. En la diversitat està la nostra riquesa. “Però alguns del grup dels fariseus que s'havien convertit a la fe van intervenir dient que calia circumcidar els pagans i manar-los que observessin la Llei de Moisès. Llavors els apòstols i els qui presidien la comunitat es van reunir per estudiar la qüestió” (15,5-6)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada