divendres, 13 de novembre de 2020

Glosses per la vida quotidiana

Confessar-se avui creient pot semblar una temeritat, especialment quan la religió catòlica està força afectada per una sèrie d’escàndols que la desacrediten. Hi ha un degoteig constant de fets eclesials que situen l’església en el centre de moltes crítiques. Lamentablement, alguns eclesiàstics no actuen fent el bé i això desacredita el sentit de la fe. Cal una profund procés de renovació eclesial i de retorn a les essències de la fe. “Jesús va pujar a Jerusalem. En el recinte del temple va trobar els venedors de vedells, de moltons i de coloms, i els canvistes asseguts als seus llocs. Llavors es va fer un fuet de cordes i els tragué tots fora del temple, tant els moltons com els vedells. Va tirar per terra les monedes dels canvistes i els va abocar les taules; i digué als venedors de coloms: Traieu això d'aquí! No convertiu en mercat la casa del meu Pare!” (Jn 2, 13-16) 

 Les persones hem de passar per la vida fent el bé. Mireu que és de senzill i fàcil: hem de ser bones persones, buscar la justícia, actuar des del cor, no fer càlculs d’interessos, estimar i deixar-se estimar, ser amables i honrats, ser misericordiosos amb els altres, acollir els forasters i ser fer-se proper als necessitats. Això és fer el bé.
“Confia en el Senyor, fes el bé,
i viuràs segur en el país.
Que sigui el Senyor la teva delícia:
ell et donarà el que desitja el teu cor”.
Salm 37 (36), 3-4
Vivim en una societat plena d’ofertes de tota mena, d’estímuls sensorials que capten les nostres atencions i de tot tipus de reclams que ens anuncien felicitats ràpides. Però, ¿que hi ha al darrera de cada una d’aquestes propostes? ¿tenen prou consistència per asserenar el nostre esperit o hem de cercar respostes més plenes de sentit? “Interesseu-vos per tot allò que és autèntic, respectable, just, pur, amable, lloable, tot allò que sigui virtuós i digne d'elogi” (Fl 4,8)

Cap comentari:

Publica un comentari