divendres, 27 de novembre de 2020

Glosses per la vida quotidiana

La solidaritat no és compartir allò que ens és sobrer, sinó fer-nos propers als altres amb allò que tenim i som. Hem de ser solidaris des del cor sabent que els nostres gestos aporten esperança i donen testimoni d’una altra manera d’entendre la vida. “Va veure també una viuda molt pobra que hi tirava dues petites monedes de coure, i digué: Us asseguro amb tota veritat que aquesta viuda pobra ha tirat més que tots els altres. Tots aquests han donat el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot el que tenia per a viure” (Lc 21,2-4)

Vivim uns temps plens de guerres, de països empobrits, de violència estructural, de comportaments malignes que porten indignitat a moltes persones. Cap d’aquestes situacions són anuncis de la ira divina o de la fi del món. Moltes d’aquestes coses succeeixen per causa de l’egoisme humà i de les injustícies que discriminen i oprimeixen. “Un poble s'alçarà contra un altre poble, i un regne contra un altre regne; hi haurà grans terratrèmols i pertot arreu fams i pestes, fets espantosos i grans senyals al cel”. (Lc 21,10-11)

Cada persona ha de testimoniar les seves creences sense por,  sabent que pot ser incomprès i refusat. Alguns cops, no serà fàcil donar aquests testimoniatge perquè, a més d’incomprensió, pot haver-hi hostilitat o indiferència. No hem d’atemorir-nos. Hem de sentir dins nostre la força de la veritat i la fidelitat als principis  que creiem. “Però abans de tot això us agafaran, us perseguiran, us portaran a les sinagogues i a les presons i us faran comparèixer davant els reis i els governadors per causa del meu nom. Serà una ocasió de donar testimoni” (Lc 21,12-13)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada