La societat ens mostra, al llarg de la nostra vida, moltes oportunitats per iniciar la seva transformació a fi de bé. Però, sovint, no les sabem veure perquè tenim el cor endurit o els nostres ulls no les veuen. Hem d’estar més atents per no desaprofitar aquelles ocasions que permeten avançar per construir una societat millor, més justa i en pau. “Tant de bo que en el dia d'avui també tu haguessis reconegut allò que et donaria la pau! Però ara els teus ulls són incapaços de veure-ho!” (Lc 19,42)
Molts cops l’Església catòlica és motiu d’escàndol. Hi ha eclesiàstics i fidels que tenen comportaments que causen indignació. Es tracte de situacions que esglaien perquè es situen a les antípodes del sentit de l’amor evangèlic. Són persones que han fet de Déu una mercaderia al servei dels seus interessos o projectes personals. El seu Déu no és el Déu que estima als pobres, desvalguts i marginats de la societat. “Llavors Jesús va entrar al recinte del temple i es posà a treure'n els venedors. Els deia: Diu l'Escriptura: El meu temple serà casa d'oració, però vosaltres n'heu fet una cova de lladres” (Lc 19,45-46)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada