Glosses per la vida quotidiana

A la perifèria de la societat hi ha els marginats, els exclosos i els que no tenen oportunitats per viure dignament. La crisi de la pandèmia ha situat a molta gent en aquesta situació. Però hi ha una part de la societat que és insensible a aquesta realitat. No volen veure el que succeeix als marges de la societat. Són cecs al clam de la perifèria de la societat. No hi ha pitjor ceguesa que no voler veure el que passa. Obrim els ulls de bat a bat i acostem-nos solidàriament als marges de la societat. “Què vols que faci per tu? Ell respongué: Senyor, fes que hi vegi. Jesús li digué: Recobra la vista; la teva fe t'ha salvat. A l'instant hi veié” (Lc 18, 41-43) 

Les persones hem de passar per la vida fent el bé. No és una crida a l’heroïcitat, això ho deixem per altres persones. Fer el bé és viure honradament i practicar la justícia. Dir la veritat i no maldir dels altres, estar proper a les persones, acollir-les quan ho necessitin i estar atent a les seves esperances. Ser amable i servicial. Fent això, segur que serem persones recordades per fer el bé.

“Senyor, qui podrà estar-se a casa teva?
Qui podrà viure a la teva muntanya santa?
El qui obra honradament,
i diu la veritat tal com la pensa.
practica la justícia
mai no fa mal al proïsme
Quan parla no escampa calúmnies,
No compten als seus ulls els descreguts,
ni carrega a ningú res infamant.
honora els fidels del Senyor.
no fia els seus diners a interès
No es desdiu d'un jurament onerós,
ni es ven per condemnar cap innocent”.
Salm 15 (14),1-5

Davant l’agitació del món convé prendre distància i trobar estones per dialogar amb nosaltres mateixos. Són moments de silenci i de retrobament interior que poden ajudar a descobrir el sentit de molts fets i situacions, i descobrir la presència de la dimensió transcendent que hi ha al darrera. Val la pena regalar-nos de tant en tant aquests moments de diàleg interior. “Després d'acomiadar-los va pujar tot sol a la muntanya a pregar. Al vespre encara era allà tot sol” (Mt 14,23)