En més d’una ocasió, segur que hem entorpit, guiats per un afany proteccionista, el creixement interior d’altres persones. Motivats per un afany protector no ens adonem que hem de facilitar que les persones trobin els seus camins. La millor manera d’ajudar-los és estar el seu costat, mostrant-los afecte, estimant-los i oferint una ma amiga quan calgui. Hem d’acompanyar, molts cops des del silenci, sense retrets i amb amor. “Amb tot, us dic la veritat: us convé que me'n vagi, perquè, si no me'n vaig, el Defensor no vindrà a vosaltres” (Jn 16,7)
Les persones grans estan més exposades als canvis, siguin quins siguin. Ho hem vist recentment amb la pandèmia. La seva fragilitat exigeix tenir una cura exquisida respectant al màxim la seva autonomia i dignitat personal. Emparar la gent gran no vol tractar-los amb displicència o sense gens de respecte. L’amor i l’estima han de presidir les nostres relacions amb les persones grans. “Quan eres jove et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses obriràs els braços i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols” (Jn 21,18)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada