Els primers cristians eren identificats com a persones que formaven comunitats identificables perquè tothom s’estimava. L’amor és un signe distintiu dels cristians. Des de l’amor es construeix l’esperança d’un món millor, més just i solidari. L’estimació transforma les persones i la societat. L’amor tot ho pot. “El meu manament és que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics”. (Jn 15,12-13)
Sempre he cregut que la veritat que il·lumina el cor és un procés, no és un absolut. Com a camí necessitem fer-lo amb humilitat i assumint els dubtes. Estem cridats a ser testimonis de la veritat. Aquesta veritat és molt més que no dir mentides. La veritat està relacionada amb tot allò que dona sentit a la vida. La veritat neix de l’amor entre les persones. Tothom que estima dona testimoni de la veritat. "Us enviaré l'Esperit de la veritat, ell us guiarà cap al coneixement de la veritat sencera" (Jn 16,7.13)
La vida humana no deixa de ser un temps de recerca del que és transcendent. Déu no està amagat, està en nosaltres i viu en la nostra existència. No cal cercar Déu en llocs màgics i fantàstics, cal adonar-nos que està present en tot allò que conforma la nostra vivència. Per això, cercar Déu és descobrir els camins interiors que ens porten a la seva presència. “Ha fixat uns temps precisos i els límits dels llocs on els homes han de viure, perquè cerquin Déu. De fet, potser podrien acostar-s'hi a les palpentes i trobar-lo, perquè ell no és lluny de ningú de nosaltres, ja que "en ell vivim, ens movem i som". Així ho han dit alguns dels vostres poetes: "Perquè nosaltres també som del seu llinatge"” (Jn17,26-28)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada