Creure no vol dir defugir la realitat. L’experiència creient es fonamenta en l’arrelament en la societat, és allí on cal donar testimoni de la fe. Gràcies als dons espirituals rebuts la fe ens permet comprendre el sentit de la revelació. La mirada interior al nostre cor ens ajuda a conèixer a quina esperança estem cridats com a creients. “Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d'entre vosaltres cap al cel, vindrà tal com heu vist que se n'hi anava” (Ac 1, 11)
Els primers cristians eren identificats com a persones que formaven comunitats identificables perquè tothom s’estimava. L’amor és un signe distintiu dels cristians. Des de l’amor es construeix l’esperança d’un món millor, més just i solidari. L’estimació transforma les persones i la societat, uneix i crea fraternitat. L’amor tot ho pot. L’amor dona força i consola l’esperit. “El meu manament és que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics” (Jn 15,12-13)
En determinades circumstàncies tinc la sensació que hi ha un abisme entre els valors que la societat acarona i els meus. Em sento lluny de la mundanitat i procuro refugiar-me en una manera de viure que no s’identifica amb els estàndards que segueixen moltes persones. Estic en el món, però no sempre em sento d’aquest món. Visc en el món i no he renunciat a fer-ho amb totes les seves conseqüències, però no per això he de compartir els valors que són presentats com d’acceptació majoritària. En lloc d’aquests, se’n poden viure uns altres d’alternatius que considero més plens d’humanitat. “Jo els he confiat la teva paraula, però ara el món els odia, perquè no són del món, com jo tampoc no en soc. No et demano que els treguis del món, sinó que els preservis del Maligne. Ells no són del món, com jo tampoc no en sóc. Consagra'ls en la veritat, que és la teva paraula.” (Jn 17,14-17)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada