Glosses per la vida quotidiana

Hi ha moments que defallim o que percebem que la realitat ens sobrepassa. Davant d’aquesta situació cal obrir el cor i deixar-se amarar per l’acolliment de les altres persones. En aquestes situacions, cal ser humils i no orgullosos, i reconèixer les nostres limitacions. Necessitem ser ajudats i hem de deixar que ens ajudin.  “Deixeu veure al vostre servent la claror de la vostra mirada; salveu-me per l’amor que em teniu. Que no en tingui un desengany jo que us invoco”. Salm 31 (30), 17-18

No tinguem por de ser justos, per més que puguem sentir-nos diferents. No dubtem en fer el bé, en obrar amb justícia. Serem feliços, tindrem pau i alegria en el cor. Pau i bé. La contemplació i la meditació ens ajuden a ser persones rectes i comportar-nos amb amor. “Apunta per els justos la llum i l’alegria per els rectes de cor” Salm 97(96), 11 

Glosses per la vida quotidiana

La contemplació pot ser la resposta a una crida. Poden sentir des de l’interior la necessitat de sentir com ens parlen les coses. Per copsar el seu sentit només ens cal estar atents i escoltar des del silenci. Llavors tot esdevé comprensible i el nostre cor s’omple del valor de l'incomprensible que viu en nosaltres. “Mira, soc a la porta i truco. Si algú m’escolta i obre la porta, entraré a casa seva i menjaré amb ell, i ell amb mi” (Ap 3,20)

 

Si actuem fent el bé, si estimem al proïsme i treballem per la justícia estem preparant el camí per crear una societat diferent. Cada un de nosaltres podem ser testimonis d’una societat que està per venir, però que esperem de tot cor. És el nostre alè utòpic el que ens mou a ser testimonis d’aquesta esperança. La llum del món està a prop per il·luminar-nos per sortir de la foscor de l’egoisme, de la manca de solidaritat amb les persones que pateixen. Obrim els nostres cors i acollim Jesús. “A tu infant, et diran profeta de l’Altíssim, perquè aniràs al davant del Senyor a preparar els seus camins” (Lc 1,76)

 

El dia de Nadal és un dia joiós perquè celebrem que Déu s’ha encarnat per il·luminar el poble que caminava a les fosques. Ha vingut la llum esperada. No estem abandonats, ni el nostre cor estarà desolat. La nostra esperançada ha estat recompensada amb el naixement d’un nen que capgirarà el nostre enteniment. Ell és font d’amor i el camí a seguir. “No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora” (Lc 2,10-12)

Glosses per la vida quotidiana

Aquests dies podem apreciar com, a poc a poc, es triga més a fer-se fosc. La llum guanya la nit. Per Nadal esperem una llum que doni sentit i sadolli les esperances sostingudes des de temps. Necessitem aquesta esperança per continuar caminant en un món més desesperançat. Hem de saber ser testimonis de petites esperances en la nostra vida quotidiana. “Perquè ens estima, ens visitarà un sol, que ve del cel, per il·luminar els qui viuen a la fosca, a les ombres de la mort, i guiar els nostres passos per camins de pau” (Lc 1, 78-79)

 

Les persones religioses ens podem perdre en pràctiques i rituals de gestos i poc contingut, oblidant-nos del que és l’essència de la fe. Per presentar-nos a Déu cal estimar i ser honestos. No se’ns judicarà per tal o tal altra pràctica religiosa. Aquestes poden ajudar a asserenar l’esperit, però poden fer-nos oblidar allò que és important. Trobar el transcendent en l’amor als germans i en una pràctica sincera de cor.

¿Qui pot pujar a la muntanya del Senyor?
¿Qui pot estar-se al recinte sagrat?
El qui te el cor sincer i les mans sense culpa
que no confia en els déus falsos
ni jura per ganes d'enganyar.
Salm 24(23) 3-4

Glosses per la vida quotidiana

La felicitat està en el cor i el seu camí és la coherència de fer allò que ens permet estimar generosament, sense límits. La font de la veritable felicitat és compartir la vida amb les altres persones i viure amb allò que estrictament necessitem per tenir una vida digna. Hem de ser despresos, desprendre's del que és superflu i aprendre que tot poder és un servei al proïsme. "La gen preguntava a Joan "Així doncs, què hem de fer". Ell responia "Qui tingui dos vestits, que en doni al qui no en té, i que tingui menjar que el comparteixi també amb els altres" (Lc 3,11)

 

Espero i no vull tenir un desengany. Espero confiat, no vull defraudar-me. És una esperança tossuda perquè supera tot desencís i, obstinadament, continuo esperant. He de vetllar per no desesperar i continuar mantenint viva la fe amb les promeses rebudes. Per més que els temps que em toca viure siguin obscurs, sé que vindrà una llum que il·luminarà als que estem en la foscor del desconcert i la seva claredat ens permetrà entendre el sentit de l’esperança.

“Que les muntanyes duguin pau al poble,
que li duguin benestar els turons.
Que els humils es vegin emparats,
i salvats els fills dels pobres.
Que desfaci els opressors!
Que duri com el sol i la lluna,
segles i més segles.
Que sigui com la pluja que amara l'herbei,
com els ruixats que assaonen la terra.
Que el benestar floreixi als seus dies,
i mesos i anys abundi la pau”.
(Salm 72/71, 3-7)

Cada cop que fem una bona obra, per petita i insignificant que ens pugui semblar, en aquell moment dignifiquem la vida. Les bones accions aporten sentit a la nostra vida i poden contribuir a que altres persones es sentin estimades, tingudes en compte. El següent fragment del salm 72 és una petita pregaria on s'expressa el desig de com es vol que siguin els governants. S'expressen els anhels d'unes virtuts que s'esperen que tinguin les persones que govern la societat.

“Déu meu, doneu al rei el vostre dret;
doneu al príncep la vostra rectitud.
Que governi amb justícia el vostre poble,
que sigui recte amb els humils” 

(Salm 72(71), 1-2)

Glosses per la vida quotidiana

Estem en temps d’espera d’un fet que trasbalsarà els nostres cors: Nadal. El dia en què Déu s’encarna per compartir la condició humana, assumir les nostres sofrences i proposar-nos un camí de consol i salvació. És una espera confiada perquè sabem que després de Nadal ve Pasqua quan la llum il·luminarà la foscor. Nadal revela la Pasqua, aquest és l’anunci que hem de saber transmetre a la societat. Hi ha esperança malgrat les adversitats. La salvació és possible, però ens exigeix treballar perquè sigui així. “Els pobres desvalguts buscaven aigua i ni en trobaven, la set els ressecava la llengua. Jo, el Senyor, el Déu d’Israel, els escolto i no els abandó: dalt les muntanyes més àrides faig néixer rius, faig néixer fonts dintre les valls i estanys en el desert” (Is 41,17-18)

La felicitat no es troba en els béns materials de la vida. És cert que la seva privació és font de molt patiment, però el camí de la felicitat es troba en el cor. Allí és on els individus experimentem la joia de viure i trobem la pau interior quan som coherents amb els principis que creiem.

“Feliç l'home que no es guia pels consells dels injustos,
ni va pels camins dels pecadors,
ni s'asseu en companyia dels descreguts;
estima de cor la Llei del Senyor,
la repassa de nit i de dia”.
(Salm 1,1-2)

Glosses per la vida quotidiana

S’apropa la diada de Nadal. Dia assenyalat per retrobar-nos amb les persones estimades. La festa de Nadal fa present l’encarnació de Déu. La seva presència viva ens convida a no tenir por perquè Jesús, gràcies al seu amor, ens convida a seguir el camí per acomplir les nostres esperances. Els fets ens poden aclaparar o sentir sensació de derrota. Fins i tot podem percebre que no hi ha res a fer perquè tot està perdut. En aquests moments hem de tenir esperança i confiar que no serem defraudats per l’amor de Déu. “Digueu als qui defalleixen: «Sigueu valents, no tingueu por! Aquí teniu el vostre Déu, que ve per fer justícia; la seva paga és aquí. Ell mateix us ve a salvar.» Llavors es desclouran els ulls dels cecs, i les orelles dels sords s'obriran. Llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig, perquè l'aigua ha brollat al desert, han nascut torrents a l'estepa. La terra ardent és ara un estany, el país de la set és ple de fonts d'aigua. En el clos on jeien els xacals, ara hi creixen canyes i joncs” (Is 35,4-7)

L’Advent ens convida a vetllar per acollir la paraula de Déu que ve a trobar-nos en la història de tots i en la història personal. Hem d’estar atents per rebre aquesta presència de Déu, entendre-la i acceptar-la. Sabem que la paraula de Déu encarnada serà font de vida i esperança. Gràcies a ella, allò que semblava impossible esdevindrà real. “Escolteu una veu que crida: «Obriu en el desert un camí al Senyor, aplaneu en l'estepa una ruta per al nostre Déu. S'alçaran les fondalades, s'abaixaran les muntanyes i els turons, el terreny escabrós serà una plana, i la serralada, una ampla vall. Llavors apareixerà la glòria del Senyor, i tothom veurà alhora que el Senyor mateix ha parlat.»” (Is 40,3-5)

La pregària, els moments quotidians de silenci i repòs interior, ens ajuden a trobar el sentit del que fem. També ens permeten obrir el cor a la comprensió d’allò que la raó no pot donar-hi resposta. Les dificultats del dia a dia poden entendre’s i transformar-se a la llum de la contemplació de les paraules que són font de pau i serenor per l’esperit. “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar, diu el Senyor” (Mt 11,28)

Glosses per la vida quotidiana

Si tenim creences sòlides podrem resistir aquelles situacions que poden fer trontollar-nos els fonaments. Tenir conviccions ens dona saviesa i alimenta la prudència. Seguir la voluntat de Déu expressada en el sermó de la muntanya, per exemple, aporta els referents necessaris per edificar sòlidament l’edifici de la vida i actuar amb coherència en el món convuls del nostre temps. Tenir principis i seguir-los garanteix viure coherentment les nostres creences.  “Per això tothom qui escolta aquestes paraules meves i les compleix és com un home prudent que ha construït la seva casa sobre la roca” (Mt 7,24)

El temps d’Advent ens convida a llegir, contemplar i meditar les paraules del profeta Isaïes. Els seus escrits ens parlen d’un temps nou on les persones serem alliberades de les foscors que ens empresonen. Isaïes ens convida a combatre les desesperances, a ser optimistes, a mantenir l’esperança d’un futur on viuen lliures de les opressions que ens deshumanitzen. Les paraules d’Isaïes ens encoratgen a pensar que, malgrat que el present sigui fosc, hi ha moltes raons per confiar en el futur. Són unes paraules que ens parlen de l’acompliment de les nostres esperances d’un món millor. Tal com va dir Chesterton: “Només és gràcies als que perseveren quan tot sembla perdut que l’esperança torna a brillar”. “Aquell dia els sords entendran la lectura del llibre, i els ulls dels cecs hi veuran, alliberats de la foscor. Els desvalguts celebraran de nou festes en honor del Senyor, els més pobres dels homes s'alegraran del Sant d'Israel. Serà la fi dels violents i escarnidors, seran exterminats els qui miren de fer mal, els qui calumnien els altres, els qui posen paranys als jutges i fan condemnar sense causa els innocents..” (Is 29, 18-21)

Glosses per la vida quotidiana

Hem començat el temps d’Advent. Temps per acollir els grans motius d’esperança que es manifestaran per Nadal. Per fer aquest camí hem de preparar-nos interiorment. Fent abstracció de les propostes de llums de colors i sorolls de consum que omplen carrers i places. Us convido a aturar-nos i preguntar-nos com podem acollir en el nostre cor aquest anhel que ens porta a l’esperança universal. Una bona manera de fer-ho, és anar proposant i construint, cada dia, petits motius d’esperança, sobretot on tot sembla negar-la. “Ell posarà pau entre les nacions i apaivagarà tots els poble, forjaran relles de les seves espases i falçs de les seves espases. Cap nació no empunyarà l'espasa contra una altra no s'entrenaran mai més a fer la guerra” (Is 2,4)

La raó ens permet comprendre les lleis que regeixen l’esdevenir de moltes coses. També ens dona arguments per explicar el que creiem i sentim. Però hi ha un enteniment que transcendeix la racionalitat perquè fa estada en el cor. A través d’aquesta comprensió adquirim una saviesa que il·lumina els racons aparentment incomprensibles de la vida. “Heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos” (Lc 10,21)

Podem començar el dia amb un petit reconeixement del valor de la confiança i el convenciment que no tot està a les nostres mans. Els salms parlen molt de la confiança. Sense ella, és difícil sostenir-se en la vida. La confiança dona seguretat i empara; venç les pors i ens allibera. "El Senyor és el meu pastor, no em manca res, em fa descansar en prats deliciosos, em mena al repòs vora l'aigua, i allí em retorna".(Salm 23(22), 1-3)