Glosses per la vida quotidiana

Si tenim creences sòlides podrem resistir aquelles situacions que poden fer trontollar-nos els fonaments. Tenir conviccions ens dona saviesa i alimenta la prudència. Seguir la voluntat de Déu expressada en el sermó de la muntanya, per exemple, aporta els referents necessaris per edificar sòlidament l’edifici de la vida i actuar amb coherència en el món convuls del nostre temps. Tenir principis i seguir-los garanteix viure coherentment les nostres creences.  “Per això tothom qui escolta aquestes paraules meves i les compleix és com un home prudent que ha construït la seva casa sobre la roca” (Mt 7,24)

El temps d’Advent ens convida a llegir, contemplar i meditar les paraules del profeta Isaïes. Els seus escrits ens parlen d’un temps nou on les persones serem alliberades de les foscors que ens empresonen. Isaïes ens convida a combatre les desesperances, a ser optimistes, a mantenir l’esperança d’un futur on viuen lliures de les opressions que ens deshumanitzen. Les paraules d’Isaïes ens encoratgen a pensar que, malgrat que el present sigui fosc, hi ha moltes raons per confiar en el futur. Són unes paraules que ens parlen de l’acompliment de les nostres esperances d’un món millor. Tal com va dir Chesterton: “Només és gràcies als que perseveren quan tot sembla perdut que l’esperança torna a brillar”. “Aquell dia els sords entendran la lectura del llibre, i els ulls dels cecs hi veuran, alliberats de la foscor. Els desvalguts celebraran de nou festes en honor del Senyor, els més pobres dels homes s'alegraran del Sant d'Israel. Serà la fi dels violents i escarnidors, seran exterminats els qui miren de fer mal, els qui calumnien els altres, els qui posen paranys als jutges i fan condemnar sense causa els innocents..” (Is 29, 18-21)

Glosses per la vida quotidiana

Hem començat el temps d’Advent. Temps per acollir els grans motius d’esperança que es manifestaran per Nadal. Per fer aquest camí hem de preparar-nos interiorment. Fent abstracció de les propostes de llums de colors i sorolls de consum que omplen carrers i places. Us convido a aturar-nos i preguntar-nos com podem acollir en el nostre cor aquest anhel que ens porta a l’esperança universal. Una bona manera de fer-ho, és anar proposant i construint, cada dia, petits motius d’esperança, sobretot on tot sembla negar-la. “Ell posarà pau entre les nacions i apaivagarà tots els poble, forjaran relles de les seves espases i falçs de les seves espases. Cap nació no empunyarà l'espasa contra una altra no s'entrenaran mai més a fer la guerra” (Is 2,4)

La raó ens permet comprendre les lleis que regeixen l’esdevenir de moltes coses. També ens dona arguments per explicar el que creiem i sentim. Però hi ha un enteniment que transcendeix la racionalitat perquè fa estada en el cor. A través d’aquesta comprensió adquirim una saviesa que il·lumina els racons aparentment incomprensibles de la vida. “Heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos” (Lc 10,21)

Podem començar el dia amb un petit reconeixement del valor de la confiança i el convenciment que no tot està a les nostres mans. Els salms parlen molt de la confiança. Sense ella, és difícil sostenir-se en la vida. La confiança dona seguretat i empara; venç les pors i ens allibera. "El Senyor és el meu pastor, no em manca res, em fa descansar en prats deliciosos, em mena al repòs vora l'aigua, i allí em retorna".(Salm 23(22), 1-3)