La contemplació pot ser la resposta a una crida. Poden sentir des de l’interior la necessitat de sentir com ens parlen les coses. Per copsar el seu sentit només ens cal estar atents i escoltar des del silenci. Llavors tot esdevé comprensible i el nostre cor s’omple del valor de l'incomprensible que viu en nosaltres. “Mira, soc a la porta i truco. Si algú m’escolta i obre la porta, entraré a casa seva i menjaré amb ell, i ell amb mi” (Ap 3,20)
Si actuem fent el bé, si estimem al proïsme i treballem per la justícia estem preparant el camí per crear una societat diferent. Cada un de nosaltres podem ser testimonis d’una societat que està per venir, però que esperem de tot cor. És el nostre alè utòpic el que ens mou a ser testimonis d’aquesta esperança. La llum del món està a prop per il·luminar-nos per sortir de la foscor de l’egoisme, de la manca de solidaritat amb les persones que pateixen. Obrim els nostres cors i acollim Jesús. “A tu infant, et diran profeta de l’Altíssim, perquè aniràs al davant del Senyor a preparar els seus camins” (Lc 1,76)
El dia de Nadal és un dia joiós perquè celebrem que Déu s’ha encarnat per il·luminar el poble que caminava a les fosques. Ha vingut la llum esperada. No estem abandonats, ni el nostre cor estarà desolat. La nostra esperançada ha estat recompensada amb el naixement d’un nen que capgirarà el nostre enteniment. Ell és font d’amor i el camí a seguir. “No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora” (Lc 2,10-12)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada