Glosses per la vida quotidiana

La felicitat està en el cor i el seu camí és la coherència de fer allò que ens permet estimar generosament, sense límits. La font de la veritable felicitat és compartir la vida amb les altres persones i viure amb allò que estrictament necessitem per tenir una vida digna. Hem de ser despresos, desprendre's del que és superflu i aprendre que tot poder és un servei al proïsme. "La gen preguntava a Joan "Així doncs, què hem de fer". Ell responia "Qui tingui dos vestits, que en doni al qui no en té, i que tingui menjar que el comparteixi també amb els altres" (Lc 3,11)

 

Espero i no vull tenir un desengany. Espero confiat, no vull defraudar-me. És una esperança tossuda perquè supera tot desencís i, obstinadament, continuo esperant. He de vetllar per no desesperar i continuar mantenint viva la fe amb les promeses rebudes. Per més que els temps que em toca viure siguin obscurs, sé que vindrà una llum que il·luminarà als que estem en la foscor del desconcert i la seva claredat ens permetrà entendre el sentit de l’esperança.

“Que les muntanyes duguin pau al poble,
que li duguin benestar els turons.
Que els humils es vegin emparats,
i salvats els fills dels pobres.
Que desfaci els opressors!
Que duri com el sol i la lluna,
segles i més segles.
Que sigui com la pluja que amara l'herbei,
com els ruixats que assaonen la terra.
Que el benestar floreixi als seus dies,
i mesos i anys abundi la pau”.
(Salm 72/71, 3-7)

Cada cop que fem una bona obra, per petita i insignificant que ens pugui semblar, en aquell moment dignifiquem la vida. Les bones accions aporten sentit a la nostra vida i poden contribuir a que altres persones es sentin estimades, tingudes en compte. El següent fragment del salm 72 és una petita pregaria on s'expressa el desig de com es vol que siguin els governants. S'expressen els anhels d'unes virtuts que s'esperen que tinguin les persones que govern la societat.

“Déu meu, doneu al rei el vostre dret;
doneu al príncep la vostra rectitud.
Que governi amb justícia el vostre poble,
que sigui recte amb els humils” 

(Salm 72(71), 1-2)