Hem començat el temps d’Advent. Temps per acollir els grans motius d’esperança que es manifestaran per Nadal. Per fer aquest camí hem de preparar-nos interiorment. Fent abstracció de les propostes de llums de colors i sorolls de consum que omplen carrers i places. Us convido a aturar-nos i preguntar-nos com podem acollir en el nostre cor aquest anhel que ens porta a l’esperança universal. Una bona manera de fer-ho, és anar proposant i construint, cada dia, petits motius d’esperança, sobretot on tot sembla negar-la. “Ell posarà pau entre les nacions i apaivagarà tots els poble, forjaran relles de les seves espases i falçs de les seves espases. Cap nació no empunyarà l'espasa contra una altra no s'entrenaran mai més a fer la guerra” (Is 2,4)
La raó ens permet comprendre les lleis que regeixen l’esdevenir de moltes coses. També ens dona arguments per explicar el que creiem i sentim. Però hi ha un enteniment que transcendeix la racionalitat perquè fa estada en el cor. A través d’aquesta comprensió adquirim una saviesa que il·lumina els racons aparentment incomprensibles de la vida. “Heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos” (Lc 10,21)
Podem començar el dia amb un petit reconeixement del valor de la confiança i el convenciment que no tot està a les nostres mans. Els salms parlen molt de la confiança. Sense ella, és difícil sostenir-se en la vida. La confiança dona seguretat i empara; venç les pors i ens allibera. "El Senyor és el meu pastor, no em manca res, em fa descansar en prats deliciosos, em mena al repòs vora l'aigua, i allí em retorna".(Salm 23(22), 1-3)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada