Glosses per la vida quotidiana

Aquests dies podem apreciar com, a poc a poc, es triga més a fer-se fosc. La llum guanya la nit. Per Nadal esperem una llum que doni sentit i sadolli les esperances sostingudes des de temps. Necessitem aquesta esperança per continuar caminant en un món més desesperançat. Hem de saber ser testimonis de petites esperances en la nostra vida quotidiana. “Perquè ens estima, ens visitarà un sol, que ve del cel, per il·luminar els qui viuen a la fosca, a les ombres de la mort, i guiar els nostres passos per camins de pau” (Lc 1, 78-79)

 

Les persones religioses ens podem perdre en pràctiques i rituals de gestos i poc contingut, oblidant-nos del que és l’essència de la fe. Per presentar-nos a Déu cal estimar i ser honestos. No se’ns judicarà per tal o tal altra pràctica religiosa. Aquestes poden ajudar a asserenar l’esperit, però poden fer-nos oblidar allò que és important. Trobar el transcendent en l’amor als germans i en una pràctica sincera de cor.

¿Qui pot pujar a la muntanya del Senyor?
¿Qui pot estar-se al recinte sagrat?
El qui te el cor sincer i les mans sense culpa
que no confia en els déus falsos
ni jura per ganes d'enganyar.
Salm 24(23) 3-4