Estem en temps d’espera d’un fet que trasbalsarà els nostres cors: Nadal. El dia en què Déu s’encarna per compartir la condició humana, assumir les nostres sofrences i proposar-nos un camí de consol i salvació. És una espera confiada perquè sabem que després de Nadal ve Pasqua quan la llum il·luminarà la foscor. Nadal revela la Pasqua, aquest és l’anunci que hem de saber transmetre a la societat. Hi ha esperança malgrat les adversitats. La salvació és possible, però ens exigeix treballar perquè sigui així. “Els pobres desvalguts buscaven aigua i ni en trobaven, la set els ressecava la llengua. Jo, el Senyor, el Déu d’Israel, els escolto i no els abandó: dalt les muntanyes més àrides faig néixer rius, faig néixer fonts dintre les valls i estanys en el desert” (Is 41,17-18)
La felicitat no es troba en els béns materials de la vida. És cert que la seva privació és font de molt patiment, però el camí de la felicitat es troba en el cor. Allí és on els individus experimentem la joia de viure i trobem la pau interior quan som coherents amb els principis que creiem.
“Feliç l'home que no es guia pels consells dels injustos, ni va pels camins dels pecadors, ni s'asseu en companyia dels descreguts; estima de cor la Llei del Senyor, la repassa de nit i de dia”. (Salm 1,1-2)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada