Glosses per la vida quotidiana

Si tenim creences sòlides podrem resistir els aquelles situacions que poden fer trontollar els fonaments. Tenir conviccions ens dona saviesa i alimenta la prudència. Seguir la voluntat de Déu expressada en el sermó de la muntanya aporta els referents necessaris per edificar sòlidament l’edifici de la vida. “Per això tothom qui escolta aquestes paraules meves i les compleix és com un home prudent que ha construït la seva casa sobre la roca” (Mt 7,24)

La vida aporta, en moltes ocasions, la vivència de trobar-se a la intempèrie i desprotegits d'acolliments càlids que ajudin a assumir el present i viure esperançats. L'experiència de sentir-se estimat, per Déu i per altres persones, aporta la confiança necessària per descobrir que la intempèrie no és una fatalitat sinó un espai on experimentar la joia de l'amor. “El Senyor és el meu pastor, no em manca res, em fa descansar en prats deliciosos, em mena al repòs vora l'aigua, i allí em retorna. Em guia pels camins segurs per l’amor del seu nom". (Salm 23(22), 1-3)

Glosses per la vida quotidiana

És habitual que ens afanyem a criticar i jutjar les accions dels altres amb una facilitat sorprenent, sense deixar-ne passar ni una. Paradoxalment, som incapaços d'encarar les nostres pròpies incongruències. Sovint, ignorem les circumstàncies que modelen el comportament de les persones, cosa que fa que les nostres valoracions siguin injustes. Més que condemnar, hauríem de dedicar-nos a ajudar els altres a identificar i superar els obstacles que els impedeixen actuar amb estimació i compassió. En comptes de la sentència, la comprensió i el suport són el camí. “No judiqueu els altres perquè Déu no us hagi de judicar. Perquè tal com vosaltres judiqueu ells us judicarà, i us farà la mesura que vosaltres haureu fet. ¿Per què veus l’estella dintre l’ull del teu germà i no t’adones de la biga que tens dintre del teu ull?” (Mt 7,1-4)

Si actuem fent el bé, si estimem al proïsme i treballem per la justícia estem preparant el camí per crear una societat diferent. Cada un de nosaltres podem ser testimonis d’un societat que està per venir però que esperem de tot cor. És el nostre alè utòpic el que ens mou a ser testimonis d’aquesta esperança. “A tu infant, et diran profeta de l’Altíssim, perquè aniràs al davant del Senyor a preparar els seus camins” (Lc 1,76)

Hem de valorar les persones més enllà de les aparences i les paraules. Allò que som, el nostre cor i les nostres accions, és el que realment importa. La coherència es manifesta entre el que es diu i el que es fa. L'acolliment misericordiós ens obre al cor dels altres, superant les imatges superficials. Evitem la temptació de jutjar pels nostres prejudicis. “Guardeu-vos dels falsos profetes. Venen disfressats d’ovella, però de fet són llops afamats. Els coneixereu pels seus fruits” (Mt 7,15-16)

Glosses per la vida quotidiana

Totes les persones formem part de la gran família de la humanitat. De fet, la pregària més estesa, el Pare Nostre, identifica Déu com el pare de tots. Si ens dirigim a Déu com a pare, aleshores tots nosaltres som germans. Aquesta filiació compartida ens dona la condició de germans, per la qual cosa no podem ser indiferents al destí dels altres. Ningú no hauria de ser insignificant per al nostre amor, precisament perquè tots formem part d'una fraternitat universal. “Heu rebut un Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar Abbà, Pare” (Rm 8, 15b)

La societat de consum ha confós la felicitat amb el fet de tenir, posseir i acumular. Les tendències consumistes dominen: moltes persones creuen que com més coses tinguin, millor. A més, els fabricants dissenyen els productes per ser obsolets ràpidament, fent que la durabilitat sigui una excepció. La seducció del consum és innegable. Però la felicitat real no es troba en allò que posseïm, sinó en el que som: en els tresors interiors, la pau i el benestar personal. “No amuntegueu tresors aquí a la terra, on les arnes i els corcs els fan malbé i els lladres entren i els roben. Reuniu tresors al cel, on ni les arnes ni els corcs no els fan malbé i els lladres no entren ni els roben. Perquè on tens el tresor, hi tindràs el cor” (Mt 6,19-21).

Glosses per la vida quotidiana

La no violència és un convenciment arrelat a la base de la fe cristiana. L’amor tot ho pot, fins i tot aquelles situacions en les quals sembla que la violència és la única resposta. La violència es manifesta de moltes maneres al llarg de la vida quotidiana. Hem de saber perdonar i no ser venjatius. Hem de procurar ser pacífics i pacificadors, amables i cordials en les relacions amb les altes persones. “No us hi torneu contra els qui us fan mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra” (Mt 5, 39)

L’amor cristià és un compromís radical per humanitzar la societat. Tothom mereix ser estimat, independentment del que faci. Podem condemnar amb fermesa les accions de les persones, però elles mateixes han de ser compreses, respectades i tractades amb misericòrdia. Els conflictes s’han d’afrontar amb amor, no amb esperit de venjança. Sé que no és fàcil, però hem d’estimar fins i tot aquells que ens volen mal, les persones que considerem enemigues. Una manera d’aconseguir-ho és distingir entre el que fan i el que són. Hem de lluitar perquè deixin de fer allò que considerem dolent, però sense deixar de respectar-los com a éssers humans. “Ja sabeu que es va dir: Estima els altres , però no estimis els enemics. Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen”. (Mt 5,43-44)

La discreció és una bona consellera per no alimentar la vanaglòria. Hem de fer les coses perquè estem convençuts de la seva oportunitat i justesa, no per recollir l'elogi dels altres. La misericòrdia exigeix aquesta discreció pacient que actua sense esperar altra recompensa que saber que es fa el bé. La pràctica de l'amor demana una certa intimitat: hem d'estimar perquè considerem que és bo, no per trobar l'aprovació dels altres. Estimem, des del silenci del cor i de forma gratuïta, perquè ens brolla de dins. “Mireu de no fer el que Déu vol només perquè la gent us vegi, ja que així no tindríeu cap recompensa del vostre Pare del cel” (Mt 6,1).

Glosses per la vida quotidiana

No estem sols. Per més que la vida ens torci els camins o ens sentim aclaparats pels esdeveniments, hem d'experimentar interiorment que no estem sols per afrontar-ho. La solidaritat humana sempre hi és, aportant esperança i ajudant-nos a remuntar el defalliment. No tinguem por. “Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món” (Mt 28,20)

Trobar la saviesa a la vida és essencial; hem d'escoltar-la, meditar-la i posar-la en pràctica. Cal saber reconèixer les persones realment sàvies, les que tenen un raonament ferm i donen bons consells. Encara que la mundanitat ens ofereixi falses savieses, el discerniment serà la nostra eina per prendre decisions clares i encertades. “El just té sempre als llavis la saviesa i diu la veritat, té gravada al cor la llei del seu Déu” (Salm 37(36) 30-31)

Glosses per la vida quotidiana

Els cristians ens distingim, com es deia en temps antics, perquè en estimen. Som persones que practiquen l'amor com a regla de vida. Per això, hauria de ser fàcil identificar els cristians entre altres persones, especialment perquè som persones solidàries. "Qui m'estima farà cas del que jo dic; el meu Pare l'estimarà i vindrem a viure amb ell. Els qui no m'estimen no fan cas de les meves paraules, que no són meves, sinó del Pare que m'ha enviat." (Jn 14,23)

Els cristians tenim la responsabilitat de ser sal i llum del món. Malgrat haver escoltat aquesta màxima en nombroses ocasions, no sempre actuem conforme a la seva proposta. És fonamental que sapiguem exposar al món allò que és genuí de la fe cristiana i presentar-ho com una aportació valuosa a la seva humanització. No vivim al marge del món, ni en contra d'ell. Al contrari, en som partícips de manera responsable i ens guiem per uns valors que considerem beneficiosos per alliberar les persones de les injustícies i opressions, tant en l'àmbit material com en l'espiritual. “Sou la sal de la terra. Si la sal ha perdut el gust ¿amb què la tornarien salada? ... Vosaltres sou la llum del món” (Mt 5, 13-14)

Som limitats, especialment a l'hora d'identificar les veritats que guien el nostre comportament. Per descobrir-les, necessitem la interacció i el diàleg amb altres. Les nostres veritats personals sorgeixen de la síntesi de converses, lectures i reflexions. “Feu que aprengui els vostres camins, guieu-me en la vostra veritat” (Salm 25(24) 4b 5a)

Glosses per la vida quotidiana

És fonamental que siguem coherents, que les nostres paraules i accions reflecteixin allò que veritablement creiem. No hem de permetre que la vergonya ens faci amagar les nostres conviccions, sinó que les hem de defensar, fins i tot en els moments més adversos i en els entorns més hostils. El seguiment de la causa de Jesús implica un amor incondicional cap als altres. Aquesta causa és la justícia per als més vulnerables: els pobres, els oprimits, els exclosos i tots aquells que pateixen. La força per perseverar en aquest camí de justícia no prové de l'exterior, sinó d'una experiència interior profunda, nascuda d'una trobada personal amb Jesús. "Aneu per tot el món i prediqueu a tothom la Bona Nova de l'evangeli. Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món, diu el Senyor” (Mc 16,15 Mt 28,20)

 

Tot sovint no acabem d’entendre alguns fets o no comprenem certes coses fins que algú més entenimentat ens ho aclareix. Això és possible si tenim la ment oberta i som receptibles a aquesta ajuda per comprendre allò que està amagat a la nostre intel·ligència. Obrim el cor, obrim la ment per acollir una nova mirada a la realitat. “L’Esperit Sant us farà recordar tot el que us he dit i us ho farà entendre” (Jn 14,26)

Glosses per a la vida quotidiana

Els cristians ens aniria bé tenir molt present el que digueren els àngels a qui estaven mirant l'ascensió de Jesús al cel. És un crit d'atenció contra estar distrets i despreocupats dels problemes de la terra. Creure no comporta ignorar la realitat. L’experiència creient es fonamenta en l’arrelament social on es testimonia el missatge profund de la fe. El qual brolla d’una comprensió del sentit de la revelació. Gràcies a això s’il·lumina la mirada interior del cor per comprendre l’esperança a què han estat cridats. “Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d'entre vosaltres cap al cel, vindrà tal com heu vist que se n'hi anava” (Ac 1, 11)

Els cristians hem de ser ferms en la lluita per la justícia, assumint la responsabilitat que ens correspon. La misericòrdia i la compassió ens obren el cor a aquells que pateixen discriminació i exclusió, però no podem quedar-nos en la simple empatia. Cal anar més enllà, actuar amb determinació i combatre les estructures de pecat que perpetuen la injustícia i la desigualtat, perquè només així podrem restaurar la dignitat i la humanitat de tots.

“Déu és pare d’orfes, defensor de viudes,
des del lloc sagrat on resideix.
Déu dóna casa als desemparats
allibera els captius i els enriqueix”.
Salm 68(67) 6-7

Sovint sento una certa incomoditat envers els ideals mundans, ja que molts d’ells no ressonen amb les meves conviccions. Crec fermament que el món milloraria si ens orientéssim cap a valors que promoguin la humanització de les persones. Per això, em dedico a lluitar per un món diferent, més just, més digne i, sobretot, més humà. “No us demano que els tragueu del món, sinó que els preserveu del Maligne. No són del món, com jo tampoc no en soc. Consagreu-los en la veritat, que és la vostra paraula”. (Jo 17,15-17)