Totes les persones formem part de la gran família de la humanitat. De fet, la pregària més estesa, el Pare Nostre, identifica Déu com el pare de tots. Si ens dirigim a Déu com a pare, aleshores tots nosaltres som germans. Aquesta filiació compartida ens dona la condició de germans, per la qual cosa no podem ser indiferents al destí dels altres. Ningú no hauria de ser insignificant per al nostre amor, precisament perquè tots formem part d'una fraternitat universal. “Heu rebut un Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar Abbà, Pare” (Rm 8, 15b)
La societat de consum ha confós la felicitat amb el fet de tenir, posseir i acumular. Les tendències consumistes dominen: moltes persones creuen que com més coses tinguin, millor. A més, els fabricants dissenyen els productes per ser obsolets ràpidament, fent que la durabilitat sigui una excepció. La seducció del consum és innegable. Però la felicitat real no es troba en allò que posseïm, sinó en el que som: en els tresors interiors, la pau i el benestar personal. “No amuntegueu tresors aquí a la terra, on les arnes i els corcs els fan malbé i els lladres entren i els roben. Reuniu tresors al cel, on ni les arnes ni els corcs no els fan malbé i els lladres no entren ni els roben. Perquè on tens el tresor, hi tindràs el cor” (Mt 6,19-21).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada