Els cristians ens distingim, com es deia en temps antics, perquè en estimen. Som persones que practiquen l'amor com a regla de vida. Per això, hauria de ser fàcil identificar els cristians entre altres persones, especialment perquè som persones solidàries. "Qui m'estima farà cas del que jo dic; el meu Pare l'estimarà i vindrem a viure amb ell. Els qui no m'estimen no fan cas de les meves paraules, que no són meves, sinó del Pare que m'ha enviat." (Jn 14,23)
Els cristians tenim la responsabilitat de ser sal i llum del món. Malgrat haver escoltat aquesta màxima en nombroses ocasions, no sempre actuem conforme a la seva proposta. És fonamental que sapiguem exposar al món allò que és genuí de la fe cristiana i presentar-ho com una aportació valuosa a la seva humanització. No vivim al marge del món, ni en contra d'ell. Al contrari, en som partícips de manera responsable i ens guiem per uns valors que considerem beneficiosos per alliberar les persones de les injustícies i opressions, tant en l'àmbit material com en l'espiritual. “Sou la sal de la terra. Si la sal ha perdut el gust ¿amb què la tornarien salada? ... Vosaltres sou la llum del món” (Mt 5, 13-14)
Som limitats, especialment a l'hora d'identificar les veritats que guien el nostre comportament. Per descobrir-les, necessitem la interacció i el diàleg amb altres. Les nostres veritats personals sorgeixen de la síntesi de converses, lectures i reflexions. “Feu que aprengui els vostres camins, guieu-me en la vostra veritat” (Salm 25(24) 4b 5a)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada