La no violència és un convenciment arrelat a la base de la fe cristiana. L’amor tot ho pot, fins i tot aquelles situacions en les quals sembla que la violència és la única resposta. La violència es manifesta de moltes maneres al llarg de la vida quotidiana. Hem de saber perdonar i no ser venjatius. Hem de procurar ser pacífics i pacificadors, amables i cordials en les relacions amb les altes persones. “No us hi torneu contra els qui us fan mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra” (Mt 5, 39)
L’amor cristià és un compromís radical per humanitzar la societat. Tothom mereix ser estimat, independentment del que faci. Podem condemnar amb fermesa les accions de les persones, però elles mateixes han de ser compreses, respectades i tractades amb misericòrdia. Els conflictes s’han d’afrontar amb amor, no amb esperit de venjança. Sé que no és fàcil, però hem d’estimar fins i tot aquells que ens volen mal, les persones que considerem enemigues. Una manera d’aconseguir-ho és distingir entre el que fan i el que són. Hem de lluitar perquè deixin de fer allò que considerem dolent, però sense deixar de respectar-los com a éssers humans. “Ja sabeu que es va dir: Estima els altres , però no estimis els enemics. Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen”. (Mt 5,43-44)
La discreció és una bona consellera per no alimentar la vanaglòria. Hem de fer les coses perquè estem convençuts de la seva oportunitat i justesa, no per recollir l'elogi dels altres. La misericòrdia exigeix aquesta discreció pacient que actua sense esperar altra recompensa que saber que es fa el bé. La pràctica de l'amor demana una certa intimitat: hem d'estimar perquè considerem que és bo, no per trobar l'aprovació dels altres. Estimem, des del silenci del cor i de forma gratuïta, perquè ens brolla de dins. “Mireu de no fer el que Déu vol només perquè la gent us vegi, ja que així no tindríeu cap recompensa del vostre Pare del cel” (Mt 6,1).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada