Glosses per a la vida quotidiana

Els cristians ens aniria bé tenir molt present el que digueren els àngels a qui estaven mirant l'ascensió de Jesús al cel. És un crit d'atenció contra estar distrets i despreocupats dels problemes de la terra. Creure no comporta ignorar la realitat. L’experiència creient es fonamenta en l’arrelament social on es testimonia el missatge profund de la fe. El qual brolla d’una comprensió del sentit de la revelació. Gràcies a això s’il·lumina la mirada interior del cor per comprendre l’esperança a què han estat cridats. “Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d'entre vosaltres cap al cel, vindrà tal com heu vist que se n'hi anava” (Ac 1, 11)

Els cristians hem de ser ferms en la lluita per la justícia, assumint la responsabilitat que ens correspon. La misericòrdia i la compassió ens obren el cor a aquells que pateixen discriminació i exclusió, però no podem quedar-nos en la simple empatia. Cal anar més enllà, actuar amb determinació i combatre les estructures de pecat que perpetuen la injustícia i la desigualtat, perquè només així podrem restaurar la dignitat i la humanitat de tots.

“Déu és pare d’orfes, defensor de viudes,
des del lloc sagrat on resideix.
Déu dóna casa als desemparats
allibera els captius i els enriqueix”.
Salm 68(67) 6-7

Sovint sento una certa incomoditat envers els ideals mundans, ja que molts d’ells no ressonen amb les meves conviccions. Crec fermament que el món milloraria si ens orientéssim cap a valors que promoguin la humanització de les persones. Per això, em dedico a lluitar per un món diferent, més just, més digne i, sobretot, més humà. “No us demano que els tragueu del món, sinó que els preserveu del Maligne. No són del món, com jo tampoc no en soc. Consagreu-los en la veritat, que és la vostra paraula”. (Jo 17,15-17)