És habitual que ens afanyem a criticar i jutjar les accions dels altres amb una facilitat sorprenent, sense deixar-ne passar ni una. Paradoxalment, som incapaços d'encarar les nostres pròpies incongruències. Sovint, ignorem les circumstàncies que modelen el comportament de les persones, cosa que fa que les nostres valoracions siguin injustes. Més que condemnar, hauríem de dedicar-nos a ajudar els altres a identificar i superar els obstacles que els impedeixen actuar amb estimació i compassió. En comptes de la sentència, la comprensió i el suport són el camí. “No judiqueu els altres perquè Déu no us hagi de judicar. Perquè tal com vosaltres judiqueu ells us judicarà, i us farà la mesura que vosaltres haureu fet. ¿Per què veus l’estella dintre l’ull del teu germà i no t’adones de la biga que tens dintre del teu ull?” (Mt 7,1-4)
Si actuem fent el bé, si estimem al proïsme i treballem per la justícia estem preparant el camí per crear una societat diferent. Cada un de nosaltres podem ser testimonis d’un societat que està per venir però que esperem de tot cor. És el nostre alè utòpic el que ens mou a ser testimonis d’aquesta esperança. “A tu infant, et diran profeta de l’Altíssim, perquè aniràs al davant del Senyor a preparar els seus camins” (Lc 1,76)
Hem de valorar les persones més enllà de les aparences i les paraules. Allò que som, el nostre cor i les nostres accions, és el que realment importa. La coherència es manifesta entre el que es diu i el que es fa. L'acolliment misericordiós ens obre al cor dels altres, superant les imatges superficials. Evitem la temptació de jutjar pels nostres prejudicis. “Guardeu-vos dels falsos profetes. Venen disfressats d’ovella, però de fet són llops afamats. Els coneixereu pels seus fruits” (Mt 7,15-16)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada