Glosses per la vida quotidiana

La tradició bíblica conté un relat que explica com, en els inicis dels temps, en un jardí bell i abundant (l'Edèn), hi havia dos arbres centrals: l'arbre de la vida i l'arbre del coneixement del bé i del mal. En aquest indret hi habitaven l'home i la dona. Segons aquest relat, la vida i la moral des de llavors van unides i, de la seva amistat en sorgeixen unes veritats que tots els déus respecten. "La vostra paraula és veritat, Senyor: consagreu-nos en la veritat". (Jn 17, 17)

Dir-se creient és adquirir un compromís de vida que es manifesta a través del que creiem i del que fem. No podem ser contradictoris ni dissociar les nostres creences de les nostres obres. Aquestes ens identifiquen i donen coherència a la vida. Els cristians ens distingim, com es deia en temps antics, perquè ens estimem. Som persones que practiquen l'amor com a regle de vida. Per això, hauria de ser fàcil identificar els cristians entre altres persones, especialment perquè som solidaris, acollidors i estimem de forma activa. “Qui m'estima, guardarà la meva paraula; el meu Pare l'estimarà i vindrem a fer estada en ell. El qui no m'estima, no guarda les meves paraules” (Jn 14,23-24)

Cal viure amb la màxima senzillesa i humilitat. No hem d'aspirar a ser els primers ni a perseguir la notorietat. Al contrari, sense la necessitat expressa de ser els darrers, hem de fer les coses pel valor que tenen en si mateixes i per la convicció d’allò que fem. Qualsevol reconeixement o benefici que rebem serà sempre un afegit. I si arriba, l'hem d'administrar com un autèntic regal. “Molts que ara són darrers seran primers, i molts primers, darrers”, (Mt 19,30)

Glosses per la vida quotidiana

Hem de procurar ser coherents en qualsevol situació. Hem de dir allò que pensem, i fer allò que creiem. No podem amagar les creences per vergonya. No hem d’ocultar que som creients i celebrem els ritus religiosos. Hem de procurar testimoniar les nostres conviccions fins i tot en els moments més difícils i en els indrets més hostils. "Aneu per tot el món i prediqueu a tothom la Bona Nova de l'evangeli" (Mc 16,15)

Hem de viure sabent interpretar els nombrosos signes que ens aporten els esdeveniments que hi passen. Són moments en els quals hem de saber llegir el que ens volen dir i, sobretot, quina resposta hi hem de donar. Aquests signes ens interpel·len i reclamen amor, solidaritat, acolliment, pacificació i acció a favor de la justícia. Estiguem atents als signes dels temps. "Hipòcrites ! Vosaltres sabeu endevinar el temps per l'aspecte de la terra i el cel ¿i ara no endevineu quins moments esteu vivint?" (Lc 12,56).

Glosses per la vida quotidiana

Al llarg de la tradició cristiana es repeteix que no es pot servir alhora Déu i els diners, i que les riqueses, en certa manera, representen la mort de l’esperit. Per més que la publicitat de la societat de consum insisteixi en el contrari, les riqueses no aporten la felicitat. El veritable sentit de la vida, el seu valor i profunditat, neixen de la joia de viure a través de l’amor als altres. La felicitat no rau en el fet de posseir, sinó en ser plenament un mateix i saber compartir amb els altres. “Guardeu-vos de tota ambició de posseir riqueses, perquè ni que algú tingués de sobres, els seus bens no li podrien assegurar la vida” (Lc 13,15).

Hem de viure cada instant amb la intensitat com si fos el darrer moment de la nostra vida. Hem d’estar sempre a punt per servir als altres, sense deixar per a demà allò que podem fer avui. Cal aprofitar tots els instants de la vida, perquè en cada un d’ells es manifesta la seva plenitud i la nostra capacitat de viure. “Estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada”. (Lc 12,40)

L’amor és donació sense límits. És generositat plena sense cercar contrapartides. Cada dia tenim moltes oportunitats per estimar. Tots els dies estan plens de moments que ens demanen actuar amb amor. Hem d’estar sol·lícits a fi de donar una oportunitat a l’amor a desvetllar les nostres actituds. Estimar vol dir acollir a les persones amb dignitat i restituir als pobres, tot allò que les injustícies dels rics els hi ha negat. “El bon pastor dona la vida per les seves ovelles” (Jn 10,11)

Glosses per la vida quotidiana

¿On es troben les fonts del coneixement per viure amb plenitud? Hi ha un saber que l’aprenem en el sistema educatiu, aquest ens permet caminar per la vida. La família i altres estructures de socialització aporten els sabers que ajuden a formar la personalitat. Però, ¿on es troba el coneixement que dona sentit a la vida? Cadascú el cerca sincerament el troba allí on brolla l’amor, la justícia i l’esperança. “Ai de vosaltres, mestres de la Llei, que reteniu la clau del coneixement de Déu ! Vosaltres no hi heu entrat, i heu tancat la porta als qui desitjaven entrar-hi” (Lc 11,52)

La veritat ens fa lliures perquè allibera el cor de l’esclavatge de la mentida. Enmig de tantes falsedats, de mentides que esdevenen aparents veritats, reivindico la sinceritat. És una virtut a conrear, ja que ser sincer és dir el que un sent o pensa realment. Una persona sincera no és falsa ni dissimula la veritat. Sap ser oportuna amb el que diu i escull adequadament el moment de dir les coses, però no és un hipòcrita. La falsedat intencionada és moralment inacceptable perquè té la voluntat d’enganyar l'altre i significa el menyspreu de la seva dignitat i del seu dret a saber la veritat. “No hi ha cap secret que tard o d’hora no sigui revelat, no hi ha res amagat que tard o d’hora no sigui conegut. Estigueu-ne segurs: El que heu dit en la fosca, ho diran a plena llum; el que heu parlat a cau d’orella en un soterrani ho proclamaran des dels terrats”. (Lc 12, 2-3)

Glosses per la vida quotidiana

La vida s'obre davant nostre com un llibre. Cada dia ens interpel·len diversos esdeveniments que ens parlen directament al cor. Són moments clau que hem de saber discernir per interpretar-ne el missatge i el camí a seguir. Per comprendre'ls, és essencial escoltar atentament, ja que és a través d'aquests fets quotidians que Déu es comunica amb nosaltres. “No enduriu, avui, els vostres cors; escolteu la veu de Déu” (Salm 95 (94) 8)

Viure és una joia. Cada dia hi ha petits instants, petites epifanies de la vida quotidiana, que ajuden a comprendre quin és el sentit íntim de la vida. L’esperit necessita trobar també aquests moments en els quals tot esdevé comprensible il·luminat per raons profundes que sostenen la joia de viure. Són moments il·luminats pel sentit de la fe. "Jo soc la llum del món, diu el Senyor, el qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida" (Jn 8,12)

El camí del coneixement de Déu no el dona l’enteniment de la racionalitat, sinó l’obertura del cor al descobriment del seu amor. La raó ens permet explicar aquesta experiència i fonamentar la nostra esperança, però la trobada personal amb Déu és dona en un altre nivell, en el silenci del cor. Per això, l’accés a Déu és universal, sense restriccions de coneixement, només cal cercar-lo amb sinceritat.“Us enaltim Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne” (Mt 11,25)

Glosses per la vida quotidiana

La confiança és essencial en l'experiència de fe. Déu ens proveeix, cal pregar i confiar que Déu farà més que nosaltres. Cal confiar en la providència. Aquesta actitud que ens ajuda a evitar angoixes del tot innecessàries. Ens permet experimentar la joia de viure intensament el moment present, perquè el demà ja vindrà amb les seves preocupacions. La providència neix de la confiança que Déu actua a favor dels que l'estimen i estimen. No estem sols en el camí de la vida, no cal donar-nos per vençuts davant les adversitats perquè la providència no ens deixarà sols. "Demaneu i Déu us donarà, cerqueu, i trobareu, truqueu, i Déu us obrirà, perquè tothom qui demana, obté, tothom que cerca troba, a tothom qui truca, li obren". (Lc 11, 9-10)

Les persones tendim a ser egoistes. Aquesta actitud afavoreix un individualisme que prioritza l'interès privat per damunt del bé col·lectiu. Hauríem de canviar aquesta mentalitat i promoure l'entesa i l'acord. Cal que aprenguem a treballar amb els altres i a anar units per assolir els objectius comuns. La unitat no només aporta força, sinó que també dona la visibilitat necessària a l'enteniment per continuar avançant en la transformació del món. “Tot reialme dividit en faccions que lluiten entre elles quedarà desolat, i tota família dividida s’ensorrarà. Els qui no van a favor meu van en contra, els qui no m’ajuden a recollir escampen”. (Lc 11,17,23)

Glosses per la vida quotidiana

La providència és una actitud de confiança profunda que ens allibera d'angoixes innecessàries. Ens permet experimentar la joia de viure intensament el moment present, acceptant que el demà ja portarà les seves pròpies preocupacions. Aquesta actitud neix de la convicció que Déu actua a favor d'aquells que estimen i es deixen estimar. "Demaneu i Déu us donarà, cerqueu, i trobareu, truqueu, i Déu us obrirà, perquè tothom qui demana, obté, tothom que cerca troba, a tothom qui truca, li obren". (Mt 7,7-8)

Molta gent va atrafegada per la vida, sovint angoixada. Hi ha coses que ens neguitegen i ens encaparren excessivament, sense deixar-nos en pau. Vivim com si el món s'hagués d'acabar al final del dia. Mentrestant, la vida passa sense aturar-se. Encaparrats en les nostres intranquil·litats, no ens adonem que les persones del nostre voltant ens reclamen l'atenció, però no les podem atendre perquè estem massa ocupats amb les nostres pròpies preocupacions. "Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n'hi ha una de necessària. La part que Maria ha escollit és la millor, i no li serà presa" (Lc 19,41-42)

Totes les persones formem part de la gran família de la humanitat. De fet, la pregària més estesa, el Pare Nostre, identifica Déu com el pare de tots. Si ens dirigim a Déu com a pare, aleshores tots nosaltres som germans. Aquesta filiació compartida ens dona la condició de germans, per la qual cosa no podem ser indiferents al destí dels altres. Ningú no hauria de ser insignificant per al nostre amor, precisament perquè tots formem part d'una fraternitat universal." “Heu rebut un Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar Abbà, Pare” (Rm 8, 15b)

Glosses per la vida quotidiana

La innocència té diverses accepcions, una d’elles es refereix a la condició que tenen les persones que no han fet mai el mal i ignoren el que és el mal. És la innocència que tenen els infants. Els adults, malgrat saber que és el mal, per activa o per passiva, no renunciem a fer el mal. L’elogi de la innocència infantil és, doncs, la reivindicació de la netedat de cor. Hem de viure sincerament, sense calcular el que fem pel benefici que ens pot aportar o propi o ignorar el mal que podem fer. “Si no us torneu com els nens, no entrareu al Regne del cel” (Mt 18,4) 

Cada dia la vida ens interpel·la amb esdeveniments que ens toquen l'ànima. Hem de mantenir el cor obert per sentir la crida: aquella que ens guia a fer el bé, a estimar, a cuidar els altres i a estar atents als signes dels temps. No podem permetre'ns un cor de pedra davant el patiment humà. La misericòrdia és la nostra resposta: acollir sense límits ni condicions. Enmig de tot, hem de saber discernir per entendre el missatge de fons i com hem d'actuar. La clau és descobrir com Déu ens parla a través d'aquests mateixos esdeveniments. "No enduriu, avui,els vostre cors, escolteu la veu de Déu" (Salm 95 (94), 8a)

Glosses per la vida quotidiana

Què podem dir de nosaltres? Com ens presentem? Quines virtuts defineixen la nostra identitat? N'hi ha moltes, és clar, però en voldria destacar-ne especialment dues: estimar i ser fidel. L'amor als altres ha de ser el motor de la vida, el nostre impuls principal. L'altra és la fidelitat: no fallar a la paraula donada, al compromís que hem contret amb algú, amb uns ideals, uns valors i uns sentiments. “Enalteixo el vostre nom, perquè estimeu i sou fidel. Sempre que us invocava m’heu escoltat, heu enfortit la meva ànima”. (Salm 138 (137), 3) 

Som persones lliures, ja que la nostra llibertat rau en la capacitat d'escollir entre fer o no fer el bé. Aquesta llibertat ens permet seguir els principis justos que ens acosten a la veritat i guien els nostres passos. Tanmateix, no tothom ho fa, i aquesta manca d'elecció justa és la causa de la injustícia que margina i exclou moltes persones al món. Per això, cal que siguem ferms en el nostre compromís vital i busquem, en tot moment, ser testimonis de la justícia.

“Feliç l'home que no es guia pels consells dels injustos,
ni va pels camins dels pecadors,
ni s'asseu en companyia dels descreguts;
estima de cor la Llei del Senyor,
la repassa de nit i de dia”
(Lc 1,1-2)

Avui no us proposo cap reflexió directa; només us convido a recitar aquest fragment d'un salm que sempre m'ha semblat ple de musicalitat. Més que meres paraules, són vivències que es comuniquen amb música. És un autèntic plaer estètic i l'expressió de sentiments profundament compartibles. Quantes vegades hem experimentat les mateixes sensacions que el salmista? Ens alerta sobre l’oblit, considerat el gran perill de l’abandonament interior. L’evocació del record és la via per conjurar aquest risc.

"Vora els rius de Babilònia
ens assèiem i ploràvem
d'enyorança de Sió;
teníem penjades les lires
als salzes d'aquella ciutat.
Els qui ens havien deportat
volien que cantéssim;
ens demanaven cants de festa
els qui ens havien entristit:
«Canteu-nos algun càntic de Sió.»
¿Com podíem cantar cants del Senyor
en una terra estrangera?
Si mai t'oblidava, Jerusalem,
que caigui en l'oblit la meva dreta.
Que se m'encasti la llengua al paladar
si deixés d'evocar el teu record,
per motivar els meus cants de festa"
(Sal 137 (136))