¿On es troben les fonts del coneixement per viure amb plenitud? Hi ha un saber que l’aprenem en el sistema educatiu, aquest ens permet caminar per la vida. La família i altres estructures de socialització aporten els sabers que ajuden a formar la personalitat. Però, ¿on es troba el coneixement que dona sentit a la vida? Cadascú el cerca sincerament el troba allí on brolla l’amor, la justícia i l’esperança. “Ai de vosaltres, mestres de la Llei, que reteniu la clau del coneixement de Déu ! Vosaltres no hi heu entrat, i heu tancat la porta als qui desitjaven entrar-hi” (Lc 11,52)
La veritat ens fa lliures perquè allibera el cor de l’esclavatge de la mentida. Enmig de tantes falsedats, de mentides que esdevenen aparents veritats, reivindico la sinceritat. És una virtut a conrear, ja que ser sincer és dir el que un sent o pensa realment. Una persona sincera no és falsa ni dissimula la veritat. Sap ser oportuna amb el que diu i escull adequadament el moment de dir les coses, però no és un hipòcrita. La falsedat intencionada és moralment inacceptable perquè té la voluntat d’enganyar l'altre i significa el menyspreu de la seva dignitat i del seu dret a saber la veritat. “No hi ha cap secret que tard o d’hora no sigui revelat, no hi ha res amagat que tard o d’hora no sigui conegut. Estigueu-ne segurs: El que heu dit en la fosca, ho diran a plena llum; el que heu parlat a cau d’orella en un soterrani ho proclamaran des dels terrats”. (Lc 12, 2-3)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada