Glosses per la vida quotidiana

Què podem dir de nosaltres? Com ens presentem? Quines virtuts defineixen la nostra identitat? N'hi ha moltes, és clar, però en voldria destacar-ne especialment dues: estimar i ser fidel. L'amor als altres ha de ser el motor de la vida, el nostre impuls principal. L'altra és la fidelitat: no fallar a la paraula donada, al compromís que hem contret amb algú, amb uns ideals, uns valors i uns sentiments. “Enalteixo el vostre nom, perquè estimeu i sou fidel. Sempre que us invocava m’heu escoltat, heu enfortit la meva ànima”. (Salm 138 (137), 3) 

Som persones lliures, ja que la nostra llibertat rau en la capacitat d'escollir entre fer o no fer el bé. Aquesta llibertat ens permet seguir els principis justos que ens acosten a la veritat i guien els nostres passos. Tanmateix, no tothom ho fa, i aquesta manca d'elecció justa és la causa de la injustícia que margina i exclou moltes persones al món. Per això, cal que siguem ferms en el nostre compromís vital i busquem, en tot moment, ser testimonis de la justícia.

“Feliç l'home que no es guia pels consells dels injustos,
ni va pels camins dels pecadors,
ni s'asseu en companyia dels descreguts;
estima de cor la Llei del Senyor,
la repassa de nit i de dia”
(Lc 1,1-2)

Avui no us proposo cap reflexió directa; només us convido a recitar aquest fragment d'un salm que sempre m'ha semblat ple de musicalitat. Més que meres paraules, són vivències que es comuniquen amb música. És un autèntic plaer estètic i l'expressió de sentiments profundament compartibles. Quantes vegades hem experimentat les mateixes sensacions que el salmista? Ens alerta sobre l’oblit, considerat el gran perill de l’abandonament interior. L’evocació del record és la via per conjurar aquest risc.

"Vora els rius de Babilònia
ens assèiem i ploràvem
d'enyorança de Sió;
teníem penjades les lires
als salzes d'aquella ciutat.
Els qui ens havien deportat
volien que cantéssim;
ens demanaven cants de festa
els qui ens havien entristit:
«Canteu-nos algun càntic de Sió.»
¿Com podíem cantar cants del Senyor
en una terra estrangera?
Si mai t'oblidava, Jerusalem,
que caigui en l'oblit la meva dreta.
Que se m'encasti la llengua al paladar
si deixés d'evocar el teu record,
per motivar els meus cants de festa"
(Sal 137 (136))