La confiança és essencial en l'experiència de fe. Déu ens proveeix, cal pregar i confiar que Déu farà més que nosaltres. Cal confiar en la providència. Aquesta actitud que ens ajuda a evitar angoixes del tot innecessàries. Ens permet experimentar la joia de viure intensament el moment present, perquè el demà ja vindrà amb les seves preocupacions. La providència neix de la confiança que Déu actua a favor dels que l'estimen i estimen. No estem sols en el camí de la vida, no cal donar-nos per vençuts davant les adversitats perquè la providència no ens deixarà sols. "Demaneu i Déu us donarà, cerqueu, i trobareu, truqueu, i Déu us obrirà, perquè tothom qui demana, obté, tothom que cerca troba, a tothom qui truca, li obren". (Lc 11, 9-10)
Les persones tendim a ser egoistes. Aquesta actitud afavoreix un individualisme que prioritza l'interès privat per damunt del bé col·lectiu. Hauríem de canviar aquesta mentalitat i promoure l'entesa i l'acord. Cal que aprenguem a treballar amb els altres i a anar units per assolir els objectius comuns. La unitat no només aporta força, sinó que també dona la visibilitat necessària a l'enteniment per continuar avançant en la transformació del món. “Tot reialme dividit en faccions que lluiten entre elles quedarà desolat, i tota família dividida s’ensorrarà. Els qui no van a favor meu van en contra, els qui no m’ajuden a recollir escampen”. (Lc 11,17,23)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada