La providència és una actitud de confiança profunda que ens allibera d'angoixes innecessàries. Ens permet experimentar la joia de viure intensament el moment present, acceptant que el demà ja portarà les seves pròpies preocupacions. Aquesta actitud neix de la convicció que Déu actua a favor d'aquells que estimen i es deixen estimar. "Demaneu i Déu us donarà, cerqueu, i trobareu, truqueu, i Déu us obrirà, perquè tothom qui demana, obté, tothom que cerca troba, a tothom qui truca, li obren". (Mt 7,7-8)
Molta gent va atrafegada per la vida, sovint angoixada. Hi ha coses que ens neguitegen i ens encaparren excessivament, sense deixar-nos en pau. Vivim com si el món s'hagués d'acabar al final del dia. Mentrestant, la vida passa sense aturar-se. Encaparrats en les nostres intranquil·litats, no ens adonem que les persones del nostre voltant ens reclamen l'atenció, però no les podem atendre perquè estem massa ocupats amb les nostres pròpies preocupacions. "Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n'hi ha una de necessària. La part que Maria ha escollit és la millor, i no li serà presa" (Lc 19,41-42)
Totes les persones formem part de la gran família de la humanitat. De fet, la pregària més estesa, el Pare Nostre, identifica Déu com el pare de tots. Si ens dirigim a Déu com a pare, aleshores tots nosaltres som germans. Aquesta filiació compartida ens dona la condició de germans, per la qual cosa no podem ser indiferents al destí dels altres. Ningú no hauria de ser insignificant per al nostre amor, precisament perquè tots formem part d'una fraternitat universal." “Heu rebut un Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar Abbà, Pare” (Rm 8, 15b)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada