Tunísia vol abandonar la Xaria

En la nova constitució de Tunísia que s’està debatent en el parlament, s’aprovà per una àmplia majoria parlamentària el passat 4 de gener, que “l'Estat és el guardià de la religió. Es garanteix la llibertat de consciència i de creences i la llibertat de culte ". Aquest formulació, inèdita en el món àrab, representa un progrés perquè abandona la influència de la Xaria en l’ordenació jurídica d’un país musulmà. Sorprèn aquest acord perquè la política  tunisiana està dominada pels islamistes del partit Ennahda alineat en la corrent dels Germans Musulmans. La única concessió feta a la influència de l’Islam en el text constitucional és la referència a que “l'Estat és el protector del sagrat”. Tot i aquesta referència el preàmbul de la constitució indica que Tunísia és un “estat civil” que és l’afirmació positiva de que no és un estat religiós.  » com s'indica a la preàmbul de la Constitució també va adoptar .

El dia 6 de gener, s’aprovà el títol de Drets i Llibertats on s’ha confirmat aquesta orientació  amb la inclusió de l’afirmació de la igualtat entre els ciutadans i les ciutadanes "iguals davant la llei sense cap discriminació". El projecte de constitució reconeix també que la "llibertat d'opinió, de pensament, d'expressió, d'informació i publicació està garantida"  com també el dret de sindicació i el dret de vaga; així com “la inviolabilitat del domicili , la correspondència privada, les comunicacions i les dades personals”. En el text constitucional també es reconeix, després d’un debat vigorós, la prohibició de les “acusacions d’apostasia i d’incitació a la violència.” Als tres anys de la caiguda de Zine L'Abidine Ben Ali, Tuníssia està donant passes decidides a consolidar el procés de transició democràtica en un país de majoria musulmana.

S’entornaren per un altre camí

Avui és el dia de Reis, l’Epifania. Un dia màgic per les il·lusions dels nens i nenes. Gràcies a la solidaritat de moltes persones tots els infants han pogut tenir el seu regal,. Pot ser no el desitjat, però sí que han pogut participar de la joia del dia de Reis. També els grans haurem tingut algun detall que ens recorda que avui és un dia lluminós i festiu. Com ho és també la litúrgia cristiana d’aquesta festa. L’Epifania ens presenta a Jesús com una força lluminosa que atrau i transforma a qui el troba.

El gran regal d’aquest dia és aquest trobament amb Jesús. Acollir-lo, reconèixer la seva gràcia ens agermana com a fills del mateix Pare. Amb Jesús neix la fraternitat humana. La seva llum il·lumina el que l’enteniment humà no comprèn totalment: tots som germans i ens d’estimar com a tals. L’Epifania ens mostra uns reis, persones sàvies i poderoses, que són convocades a anar a l’encontre de Jesús tal com profetitzà Isaïes: “els pobles s’acosten a la teva llum, els reis busquen la claror de la teva albada” (Is 60, 3)

La trobada amb Jesús transforma i modifica els plans de cadascú tal com ho experimentaren els reis que “s’entornaren al seu país per un altre camí”. Perquè la trobada amb Jesús canvia els plans personals i orienta a cercar la justícia i la veritat, a estimar als pobres i als humils a viure una vida nova i diferent. Així es canta en el salm responsorial del dia d’avui “Déu meu, dóna al rei el teu dret, / dóna-li la teva rectitud. / Que governi amb justícia el teu poble, / que sigui recte amb els humils. / Que les muntanyes duguin pau al poble, / que li duguin benestar els turons. / Que els humils es vegin emparats, / i salvats els fills dels pobres. / Que desfaci els opressors!” (Sal 72,1-4) . Aquest és el regal que desitjo per a tothom.

Ser Església

¿Què és l’Església catòlica avui? ¿quin sentit té? ¿com es nodreixen els diferents carismes dels seus membres?. Aquesta pregunta, o de similars, ens les fem sovint moltes persones que sentim viva la pertinença eclesial. Les respostes no podem trobar-se en els referents dogmàtics. Aquests poden ajudar a formular o precisar millor les respostes. Però les respostes han de brollar de la pròpia experiència vital dels cristians i de les comunitats de fe. L’apel·lació a la doctrina o a la tradició no són suficients per aclarir aquestes qüestions. El camí a explorar per iniciar la recerca de les respostes és situar l’experiència cristiana en diàleg amb el món i preguntar-se com ser fidel a la Bona Nova en la societat actual.

Per definir el sentit de l’Església cal partir del diàleg amb les altres persones i compartir les seves vivència i esperances. Saber-ho fer i celebrar amb ells, amb un llenguatge entenedor i compartit, que la Bona Nova és un missatge de salvació. Fer Església no és d'apartar-se del món i des de l'exili parlar de Déu. Cal seguir caminant amb el conjunt d'homes i dones i, des d'aquest acompanyament, donar testimoni de la nostra fe. Així la comunitat de creients esdevindrà un espai de convivència de la fe i d’acolliment càlid de les persones en recerca del sentit de la vida o del consol al seu sofriment per les injustícies de la societat.

Aquest Església proposa la seva presència en el món com a seguiment de la pràbola del llevat en la massa. Gràcies a les recuperació de la dimensió profètica de la fe els cristians podem aportar esperança als cors afligits que esperen algun tipus d’alliberament. El profetisme no s'exerceix per estar en sistemàtica confrontació ideològica amb altres visions del món, sinó per combatre aquelles situacions que són font d'injustícia i opressió. L'Església, com institució, ha de saber trobar els camins concrets per mantenir el pols ètic de la societat a partir de l'exercici de la crítica profètica de la societat. Davant la crisi i les transformacions de la societat un servei fonamental de l'Església ha d'ésser el nodrir les consciències i ajudar als cristians allí on s'experimenta i es viu la fe. 

Conviccions

En un funeral d’un familiar el celebrant de l’eucaristia destacà la importància que tenia pel difunt la recerca del sentit de la vida. Aquesta actitud vital el movia a fer-se constantment preguntes i cercar respostes. Les quals poc a poc anaven teixint la seva actitud i construint el conjunt de les seves creences i principis. De tal manera que es podia afirmar que el difunt era una persona de conviccions fermes. Aquesta afirmació em recordà el que s’havia comentat durant aquests dies d’un altre difunt, en Nelson Mandela.

Les cròniques destacaven les grans conviccions de Nelson Mandela elaborades, quasi bé destil·lades lentament, durant els seus anys de presó. La fermesa del seu caràcter provenia del convenciment profund de la força de les seves conviccions enfront les adversitats fins i tot en els moments difícils. Mandela deia que tot això estava resumit en el poema Invictus de William Ernest Henley i, de manera especial en els versos que diuen “Amo sóc del meu propi destí /:capità de la meva pròpia ànima” que havia copiat en una paper i que duia sempre, a manera de talismà, a la butxaca.

El poema d’Henley és un cant a la força que donen les conviccions fonamentades en una ànima enfortida per una creences profundes. El poema diu així

Més enllà de la nit que m’envolta

negra como l’abisme insondable,

jo agraeixo al Déu que sigui

per la meva ànima invicta.

Atrapat en aquest circumstancial lloc

mai m’he lamentat ni he plorat

Davant les punyalades que m’ha donat l’atzar,

el meu cap sagna, però no m’he prostrat.

Món enllà d’aquest lloc de fúria i llàgrimes

m’acorralen amb terror les ombres.

Però tants anys d’amenaces

em troben sense cap temor.

Ja no importa quin va ser el meu camí,

quantes culpes he acumulat.

Amo sóc del meu propi destí:

Capità de la meva pròpia ànima.

El nom d’Al·là

La notícia sorprenent és que les autoritats islàmiques de Malàisia han confiscat 321 Bíblies importades des d’Indonèsia per un grup cristià perquè feien servir la paraula Al·là per referir-se a Déu. Aquesta decisió evidencia la creixent intolerància que es dóna en les relacions entre les confessions religioses d’aquell país. Aquesta decisió està fonamentada en la sentència d’un tribunal que fixà que la paraula àrab de Déu només la poden fer servir els musulmans. Al darrera d’aquests conflictes s’expressen les tensions ètniques existents a Malàisia on la majoria de musulmans pertanyen a l’ètnia malais que és el grup ètic majoritari enfront de les minories cristianes, hindú i budistes que acostumen a ser d’una altra ètnia.

Aquesta decisió extrema contrasta amb la pràctica secular dels cristians de Malàisia de fer servir el terme Al·là per referir-se al Déu cristià. Pràctica, per altra part, que es dóna en altres països musulmans. El sultà de Selangor, un dels nou sultans que s’alternen com a cap d’estat de Malàisia, ha decretat que els no musulmans han d'abstenir d'utilitzar la paraula Al·là en les Bíblies. Aquest sultà fa dos anys demanà als musulmans a unir-se contra les males pràctiques que es donen per  fer un mal ús d’aquest nom sagrat musulmà. Com a conseqüència directa de les seves paraules foren incendiades vàries esglésies catòliques perquè un diari catòlic havia fet servir el nom d’Al·là. Aquest visió fonamentalista de l’Islam entorpeix el diàleg interreligiós i situa als catòlics d’aquests país en una posició extraordinàriament difícil.

La fraternitat és el fonament i el camí per a la pau

En el cor de cada home i dona resideix el desig d'una vida plena, al qual pertany un anhel profund: la fraternitat. Això impulsa cap a la comunió amb els altres, els quals no són ni enemics o competidors, sinó germans que cal acollir i abraçar. Aquestes són les idees amb les quals el papa Francesc ha expressat a l’inici del missatge per a la Jornada Mundial de la Pau. També ha recordat que la fraternitat es comença a aprendre en la família " la família és la font de tota fraternitat ", ha afirmat el sant pare. Les seves paraules han recordat que "el nombre sempre creixent d'interconnexions i de comunicacions que envolten el nostre planeta fa més evident la consciència de la unitat i del compartir d'un destí comú entre les nacions de la terra" .

El papa Francesc adverteix que "a les guerres fetes per enfrontament armats s'afegeixen guerres menys visibles, però no menys cruels , que es combaten en camp econòmic i financer" . El papa ha afirmat que les situacions de desigualtat, de pobresa i injustícia assenyalen l'absència d'una cultura de la solidaritat. "Una veritable fraternitat entre home suposa i exigeix ​​una paternitat transcendent . A partir del reconeixement d'aquesta paternitat , es consolida la fraternitat entre els homes, o aquest fer-se ' proïsme ' que té cura dels altres". La visió del relat del conflicte entre Caín i Abel ensenya que "en la situació de la família primigènia llegim la gènesi de la societat, l'evolució de les relacions entre les persones i els pobles ". El passatge dels dos germans "ensenya que la humanitat porta inscrita en si una vocació a la fraternitat, però també la possibilitat dramàtica de la seva traïció ". Això  testimonia que “l'egoisme quotidià, que és a la base de tantes guerres i tantes injustícies : molts homes i dones moren de fet per la mà de germans i de germanes que no saber reconèixer-los com a tals, és a dir com a éssers fets per la reciprocitat, per la comunió i per el do " . Aquesta fraternitat de la qual parla el papa Francesc, troba el seu sentit en el que Jesús va dir: "Ja que hi ha un sol Pare , que és Déu , vosaltres sou germans ", és a dir, que l’ " arrel de la fraternitat està continguda en la paternitat de Déu" .

El papa esmentant la Caritas in Veritate de Benet XVI ha subratllat que "la falta de fraternitat entre els pobles i els homes és una causa important de la pobresa". Francesc ha remarcat la importància de la greu crisi financera i econòmica contemporània i explica que aquesta "ha empès a molts a buscar la satisfacció, la felicitat, i la seguretat en el consum i en el guany, més enllà de qualsevol lògica d'una sana economia" . Per això , el papa adverteix que " les crisis econòmiques han de portar a pensaments nous i oportuns de models de desenvolupament econòmics i un canvi en els estils de vida .

Altres aspectes tractats amb detall en el missatge del sant pare han estat la guerra, la corrupció i el crim organitzat, els drames de la droga, l’explotació laboral , el tràfic il·legal , la prostitució, l’esclavitud , etc . L'egoisme que es desenvolupa socialment en aquestes realitats "ataquen el cor de la gent". Tot això "ofen greument a Déu , danyen als germans i a la creació, molt més quan té connotacions religioses" . Per superar aquest estat de les coses és necessària "la conversió dels cors". El papa deixa espai a l'esperança perquè l'home "es pot convertir i no cal desesperar mai sobre la possibilitat de canviar de vida". Així mateix, insistí en que els ciutadans han de sentir representat pels poders públics en el respecte de la seva llibertat. Per concloure, el papa ha esmentat el gran regal rebut del Creador: la natura: "la naturalesa està a la nostra disposició i nosaltres estem cridats a administrar responsablement ". 

Petit examen de consciència

A l’Evangeli del primer dia de l’any 2014, festivitat dedicada a evocar la solemnitat de la Mare de Déu, es llegeix el fragment de l’evangeli de Lluc on s’explica que Maria, després d’escoltar el que deien els pastors després del naixement de Jesús “conservava aquests records en el seu cor i els meditava”. Penso que en aquesta petita frase es condensa una actitud que m’agradaria saber experimentar també en la meva vida. Contemplar i meditar allò que aporta significat i dóna sentit. Cada dia està ple de moments que conviden a ser guardats en el record i després, en un moment especial de silenci i d’aturament en el tràfec del viure, meditar-los per situar-se davant dels ulls misericordiosos de Déu.

Cal dedicar un espai diari a la contemplació i a la meditació. Cadascú pot descobrir quin és el moment més adequat per fer-ho. Personalment, molts dies aprofito en el temps del capvespre per repassar atentament els esdeveniments del dia i meditar-los contrastant aquests fets amb el que és fer la voluntat de Déu. És un petit examen de consciència que permet veure ràpidament tot el que ha succeït durant el dia i valorar si he estat capaç d’estimar en tot moment. I, en el cas de no haver estat així, esbrinar el perquè i saber demanar perdó a qui hagi pogut ofendre per aquesta mancança d’amor.