Sikhisme VII – Expansió de la comunitat

Durant temps els sikhs governaren teocràticament una gran confederació de regnes coneguda com l’imperi sikh. Però la política colonial dels britànics anul·la aquest regne i, després de dues guerres entre els sikhs i els britànics, s’anul·la la confederació i els sikhs s’integraren en la colònia britànica de la Índia. L’extensió del sikhisme ha anat estretament lligat amb l’evolució de la consciència nacional del Panjab. Aquesta regió de la Índia sempre ha volgut ser un estat independent, però l’evolució geopolítica dels seu entorn no ha permès assolir aquesta aspiració. Primer, perquè la creació de l’estat indi al segle XX i la creació posterior de l’estat del Pakistan comportà la divisió en dos del Panjab (1947) i després, el Panjab indi ha estat dividit entre varies regions de tal manera que el territori inicial panjabí ha quedat enormement fragmentat.

Aquesta situació ha afavorit la radicalització política dels habitants del Panjab indi de tal manera que en la dècada dels anys vuitanta del segle XX sorgiren diversos grups terroristes on les demandes polítiques anaven unides a les religioses. El nacionalisme panjabi ha propiciat alguns intents fracassats de declaració unilateral d’independència. La tensió entre la comunitat sikh i el govern indi fou molt gran, de tal manera que el govern efectuà un gran repressió sobre els sikhs, moriren milers de sikhs, i aquests, com a resposta assassinaren la primera ministre Indira Ghandi per la seva escolta que eren sikhs.

Hi ha uns 25 milions de sikhs en tot el món dels quals un 75% viuen al Panjab indi on representen el 60% de la població. La globalització ha afavorit la migració dels sikhs a altres països preferentment a Canadà, a l’est d’Àfrica, Orient Mitjà, Regne Unit, Austràlia, Estats Units, Nova Zelanda i països de la Unió Europea. A Catalunya la religió sikh està representada per varis temples. A Catalunya hi ha 10 Gurdwares entre els quals destaquen els Gurdwara Nanaksar, el Gurdwara Guru Darshan Sahib, el Gurdwara Sri Guru Ravi Das Bhavan on s’apleguen els seguidors del guru Ravi Das Bhavan. La comunitat sikhs catalana està present a Barcelona, Santa Coloma de Farners, Olot i Salt.

Sikhisme VI – Culte i cerimònies

Els temples sikhs es diuen gurdwara que significa la porta que permet arribar al guru. El temple està dividit en tres àmbits. El primer és el darbar que és el lloc on es fan les pregàries i els cants devocionals. En aquesta estància hi ha un altar on està dipositat el Guru Grant Sahib durant el dia. La segona estància és el sackhand que és el lloc on es deixa el llibre durant la nit per tal de descansar. El tercer àmbit és el langar o menjador on les persones comparteixen el menjar.

Les principals cerimònies sikhs estan relacionades en moments concrets de la vida de les persones. La primera cerimònia és la imposició del nom del nen o la nena. Aquest ritus es fa al gurdwara. La següent cerimònia és la imposició del turbant als nens al final de la infància. El turbant és un signe d’obediència religiosa i de respecte. Els seus colors identifiquen a la persona que el porta. Les persones que porten el turbant no poden treure-se’l i això comporta problemes alhora de conduir vehicles que impliquin posar-se un casc o desenvolupar treballs on sigui obligatori l’ús de casc protectors. Un altre ritus és el Amrit Sanskar que és l’entrada a la khalsa. A l’arribar a la pubertat, aquells sikhs que ho vulguin, tan és que siguin homes com dones, poden demanar l’ingrés a aquesta força militar religiosa. El matrimoni es contrau amb el ritus d’Ananda Sanskar que és una cerimònia que es fa en el temple. Els sikhs creuen que el matrimoni és per tota la vida. L’altre cerimònia és l’Antam Sanskar que es practica en el moment de la mort. El ritus de la mort està composat per una pregària, Antim ardas, i la incineració del cadàver, saskar. Les cendres són escampades al mar o a un riu. Després els familiars van al temple per fer l’Antim ardas que és lectura del llibre sagrat durant deu dies.

El sikhisme no té sacerdots. Hi ha una figura, anomenada granti, que és la responsable de custodiar el llibre sagrat, llegir-lo i celebrar les cerimònies. Qualsevol persona pot fer de granti sempre i quan sigui acceptada per la comunitat. En la comunitat sikh no hi ha monjos perquè es considera que no té sentit separar-se del món. La màxima responsabilitat dels sikhs ha recaigut tradicionalment en el Jatedar que és la persona que presideix el Akal Takht (Tron etern). Aquesta persona s’escull en una assemblea de responsables de temples. El seu paper és de poca autoritat doctrinal, només intervé quan hi ha alguna discrepància doctrinal, més aviat actua de coordinador dels diferents temples.

Sikihsme V – Articles de fe i símbols religiosos

Els articles de fe representen els cinc objectes que tots sihks han de portar com objectes rituals. S’anomenen les “cincs k” perquè en panjabi tots aquests objectes comencen amb aquesta lletra.

Kesh: cabells llargs sense tallar. Els sihks porten cavells i barbes llargues perquè no es poden tallar els cabell ni el pel del cos. Els homes es tapen el cabell amb un turbant, les dones ho poden fer o no, tot i que per pregar se l’han de tapar amb un mocador nomenar chuní.

Khanga: una petita pinta de fusta per a recollir-se els cabells. Aquesta pinta recorda la necessitat d’anar net i pentinar-se el cabell.

Kara: un braçalet metàl·lic. És un braçalet d’acer que es posa al canell dret per recordar la fe en Déu i símbol de fraternitat entre els sikhs.

Kachera: roba interior de cotó. Són uns calçons llargs que recorden la necessitat de controlar les passions sexuals.

Kirpan: en els seus orígens era una espasa cerimonial, però actualment no és més que una petita daga. Simbolitza la voluntat dels sihks per defensar els més dèbils, de defensar el bé i lluitar contra el mal i la injustícia. També simbolitza el poder i la llibertat d'esperit i l'autorespecte. El kirpan mai ha de desembeinar-se per atacar, però pot usar-se per a l'autodefensa o per a protegir algú altre.

L’embla sikh és el Khanda. Aquest símbol està format per tres armes, el khanda, situat entre dues espases corbades anomenades kirpans i un shakkar, arma amb forma de disc. Cadascuna té un significat simbòlic:

• Khanda: espasa recta que simbolitza el coneixement de Déu.
• Kirpans: espases corbades que representen la sobirania política i espiritual.
• Shakkar: arma en forma de disc que simbolitza la unicitat de Déu.

Sikhisme IV – Principis bàsics

Les instruccions bàsiques reguladores de la vida els sikhs, tal com les prescriu el llibre Guru Grant Sahib són:

1 Naam Japna. Procurar que el pensament estigui ocupat en Déu en tot moment. Una manera per assolir aquest objectiu és pregar tres cops al dia: abans de sortir el sol, al pondre’s i abans d’anar a dormir. Cal aixecar-se tres hores abans de sortir el sol per meditar. Aquestes pregàries, i les cerimònies que les acompanyen, caldria fer-les al temple però com que la gent treball s’ha instituït una llarga cerimònia dominical per facilitar el retrobament dels fidels. Aquesta trobada dominical acaba amb el langar que és un dinar comunitari.

2 Dharam di Kirat Karni. Els sikhs han de fonamentar la seva conducta en la veritat i l’honestedat.

3 Vand Ke Chakna. Els sikhs han de compartir els seus beneficis amb les persones necessitades. Per fer-ho possible els sikhs practiquen la donació a la comunitat del deu per cent dels seus guany i el diumenge, quan es troben per dinar, els assistents porten menjar per compartir amb qui en tingui necessitat.

Junt amb aquestes tres recomanacions bàsiques el llibre sagrat dels sikhs conté moltes prescripcions que regulen el comportament dels creients. En el cas d’aquelles persones que hagin entrat a formar part de la khalsa, els anomenats amritdari, estan obligats a complir els següents preceptes:

1 No tallar cap pel del cos

2 No menjar cap tipus de carn

3 No tenir relacions sexuals fora del matrimoni

4 No consumir alcohol, tabac o qualsevol droga o producte intoxicant

Glosses per la vida quotidiana

Hi ha moments que podem sentir-nos aclaparats pels problemes. Les preocupacions poden afeixugar-nos, fins hi tot preocupar-nos i entristir-nos. És normal que davant d’aquestes situacions, des del més profund del cor, reclamem ajut i ens obrim a l’acolliment càlid que ens donen altres persones. Per això nosaltres cada dia podem obrir el nostre cor per acollir a persones afligides. No endurim el nostre cor. Allunyeu de nosaltres els mals que ens afligeixen (Salm 24,22)

Viure confiats dóna felicitat. Experimentar la confiança omple de pau. Si confiar és complaent, també hem de procurar que les altres persones confiïn amb nosaltres. La confiança és una relació bilateral construïda amb acolliment i amabilitat.

El Senyor és el meu pastor, no em manca res,

em fa descansar en prats deliciosos;

em mena el repòs vora l’aigua,

i allí em retorna.

Em guia pels camins segurs

per l’amor del seu nom.

(Salm 22)

Hem de ser amables en les nostres relacions. No hem d’enfadar-nos, ni contribuir a que les altres persones estiguin enfadades. En tot moment, hem de ser respectuosos, no menysprear als altres, ni emprar paraules burletes quan parlem. Hem d’estimar i ser actius pacificadors de les relaciones humanes. Ni que et trobis ja a l’altar, a punt de presentar l’ofrena, si allà et recordes que un germà té alguna cosa contra tu, deixa allà mateix la teva ofrena, i vés primer a fer les paus amb ell, ja tornaràs després a presentar la teva ofrena. (Mt 5, 23-24)

Glosses per la vida quotidiana

¿Què hem de fer els cristians? ¿quines són les pràctiques que ens distingeixen de les altres persones? Hem d’actuar, però no tant per diferenciar-nos d’altres creences, sinó per fer allò que creiem que dóna sentit al que creiem i sabem que és el que cal fer. De tot, destaca que hem d’estimar fins a les últimes conseqüències i hem de ser testimonis de l’amor en tot moment. Vosaltres quan jo tenia fam, em donàreu menjar, quan tenia set, em donàreu beure, quan era foraster, em vau acollir, quan em veiéreu despullat, em vau vestir, que estava malalt, em vau visitar, quan era a la presó, vinguéreu a veure’m. (Mt 25, 35-36)

Hi ha una dita que vol fer-nos adonar que les persones tenim dues orelles per escoltar molt i una sola boca per ser prudents i mesurats alhora de parlar. Això vol dir que cal escoltar més i parlar prudentment. Escoltar ens permet conèixer les opinions de les altres persones que ens ajuden a madurar. No vulguem imposar els nostres pensaments amb un excés de paraules, parlem el just i en el moment oportú. Que se’ns recordi pels nostres criteris, no pel to de veu ni per la xerrameca.Que la vostre pregària no sigui un parlar per parlar com la dels pagans, es pensen que com més parlaran, més es faran escoltar. (Mt 6, 7)

Sikhisme III – Creences bàsiques

La fe sikhs es basa en la creença de que hi ha un únic Déu creador de l’univers. Pel sikhisme aquest Déu pot prendre varis noms, els més freqüents són Waheguru (saviesa indescriptible) i Satam (identitat verdadera). Aquest Déu té unes característiques molt properes a la tradició abrahàmica. La primera frase de totes les escriptures sikhs són dues paraules, que reflecteixen la seva creença en un únic Déu:  Ik Onkar  que vol dir dir hi ha un sol déu. en idioma panjabi, encara que té el seu origen en el terme sànscrit eka Omkara, un sol so om.

Els sikhs consideren que no es pot representar la imatge de Déu per la qual cosa, a diferència dels hinduistes, no hi ha cap imatge referent a aquesta divinitat. Però sí que els sikhs són propers als hinduistes en el tema d’acceptar la perspectiva de les successives reencarnacions. La manera de lliurar-se del cicle de les reencarnacions és actuant bé, això permet la jiwan mukta que és la unió amb Déu. La salvació no és l’entrada a un cel, sinó la unió espiritual amb Déu. El que pot apartar als humans de la salvació són els conflictes socials i la mundanitat els quals poden temptar i distreure als individus i fer-los entrar en un cicle continuant de reencarnacions.

Els cinc grans pecats, coneguts com els cinc mals, que els sikhs han d’evitar són: l’egocentrisme, la luxúria, la ràbia, la ira i l’avarícia. Pel sikhs el bon comportament és: l’individu ha d’abandonar el seu ego i centrar tot el seu pensament en Déu; ha de seguir unes bones pràctiques religioses i ha de tenir unes bones conductes coherents amb les normes establertes en el llibre Guru Grant Sahib. Els sikhisme no té el concepte de maya que tenen els hinduistes. Pels hinduistes, de manera molt especial pels anomenats advaites, maya (el món material) és una il·lusió de la qual cal prescindir, pels sikhs el món és una realitat existent on qual també pot donar-se una experiència de Déu. La salvació es pot assolir a través de la pràctica de ritus, peregrinacions o l’ascetisme. Juntament amb pràctiques de devocions fetes amb el cor, l’esperit i l’ànima.