dimarts, 27 de febrer de 2018

Sikhisme VI – Culte i cerimònies


Els temples sikhs es diuen gurdwara que significa la porta que permet arribar al guru. El temple està dividit en tres àmbits. El primer és el darbar que és el lloc on es fan les pregàries i els cants devocionals. En aquesta estància hi ha un altar on està dipositat el Guru Grant Sahib durant el dia. La segona estància és el sackhand que és el lloc on es deixa el llibre durant la nit per tal de descansar. El tercer àmbit és el langar o menjador on les persones comparteixen el menjar.

Les principals cerimònies sikhs estan relacionades en moments concrets de la vida de les persones. La primera cerimònia és la imposició del nom del nen o la nena. Aquest ritus es fa al gurdwara. La següent cerimònia és la imposició del turbant als nens al final de la infància. El turbant és un signe d’obediència religiosa i de respecte. Els seus colors identifiquen a la persona que el porta. Les persones que porten el turbant no poden treure-se’l i això comporta problemes alhora de conduir vehicles que impliquin posar-se un casc o desenvolupar treballs on sigui obligatori l’ús de casc protectors. Un altre ritus és el Amrit Sanskar que és l’entrada a la khalsa. A l’arribar a la pubertat, aquells sikhs que ho vulguin, tan és que siguin homes com dones, poden demanar l’ingrés a aquesta força militar religiosa. El matrimoni es contrau amb el ritus d’Ananda Sanskar que és una cerimònia que es fa en el temple. Els sikhs creuen que el matrimoni és per tota la vida. L’altre cerimònia és l’Antam Sanskar que es practica en el moment de la mort. El ritus de la mort està composat per una pregària, Antim ardas, i la incineració del cadàver, saskar. Les cendres són escampades al mar o a un riu. Després els familiars van al temple per fer l’Antim ardas que és lectura del llibre sagrat durant deu dies.

El sikhisme no té sacerdots. Hi ha una figura, anomenada granti, que és la responsable de custodiar el llibre sagrat, llegir-lo i celebrar les cerimònies. Qualsevol persona pot fer de granti sempre i quan sigui acceptada per la comunitat. En la comunitat sikh no hi ha monjos perquè es considera que no té sentit separar-se del món. La màxima responsabilitat dels sikhs ha recaigut tradicionalment en el Jatedar que és la persona que presideix el Akal Takht (Tron etern). Aquesta persona s’escull en una assemblea de responsables de temples. El seu paper és de poca autoritat doctrinal, només intervé quan hi ha alguna discrepància doctrinal, més aviat actua de coordinador dels diferents temples.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada