En temps econòmicament difícils és natural que es busqui estalviar tot el que es pugui i més. Quan fallen els ingressos cal repensar la despesa. Això és el que fan moltes institucions, empreses i les mateixes economies domèstiques. És una adaptació al canvi. Ha canviat l’entorn i, en conseqüència, cal adquirir, per supervivència, algunes estratègies que permetin sobreviure en el nou context. L’adaptació. Això és el que permeté a algunes espècies continuar vivint, mentre que els Dinosaures, inicialment més ben adaptats, sucumbissin davant uns canvis ambientals o catàstrofes a les quals no saberen adaptar-se.
La teoria de l’adaptació al canvi està en el centre del discurs ideològic de moltes escoles de negoci. Se’ns diu que el binomi, canvi i adaptació, és la millor resposta estratègic al món globalitzat que, sotmès a les tensions d’un mercat en expansió gràcies al domini de les tecnologies de la informació i de les comunicacions, es troba en continua expansió. Però, ¿i si no fos així?, ¿i si els humans, a diferència de la resta d’animals, gràcies al coneixement expressat com a cultura i tècnica, pogués anticipar i controlar el canvi? Els experts en les anomenades teories de les societats complexes afirmen que, gràcies a la cultura, l’espècie humana pot controlar els canvis i adoptar altres estratègies enlloc de la simple adaptació. Això hem permet afirmar que, davant de temps de crisi el que cal és més cultura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada