La litúrgia catòlica preveu que durant al matí de dijous Sant es celebri la missa crismal durant la qual es beneeixen els olis que es fan servir durant diversos sagraments. El pare Bernabé Dalmau, autor d’un magnífic llibre per entrar en el sentit de la Setmana Santa, Viure la Setmana Santa, ens fa notar que la litúrgia de la celebració dels sants olis respira la doctrina de la participació de tots els creients en la funció messiànica de Jesucrist. Això ja es prou evident el cant d’entrada de la missa “Jesucrist ha fet de nosaltres una casa reial, uns sacerdots dedicats a Déu, el seu Pare” (Ap 1,6).
Aquestes paraules, bella metàfora d’una missió, ens convoquen a tots els cristians a assumir un paper actiu en l’anunci de la Bona Nova, sense distincions. Per això, aquesta litúrgia hauria d’estar protagonitzada per tot el poble creient. Però no és així. Hi hagut una progressiva apropiació per part dels sacerdots agafant la metàfora com un imperatiu. El pare Dalmau senyala aquesta deriva. Això és prou evident en la iniciativa de moltes diòcesis de fer una jornada sacerdotal el Dijous Sant. Lamentablement, aquesta missa crismal que podria haver esdevingut una bona crida al poble cristià a sortir en missió d’ evangelització ha estat esbiaixat per un lectura excessivament sacerdotal.
Aquestes paraules, bella metàfora d’una missió, ens convoquen a tots els cristians a assumir un paper actiu en l’anunci de la Bona Nova, sense distincions. Per això, aquesta litúrgia hauria d’estar protagonitzada per tot el poble creient. Però no és així. Hi hagut una progressiva apropiació per part dels sacerdots agafant la metàfora com un imperatiu. El pare Dalmau senyala aquesta deriva. Això és prou evident en la iniciativa de moltes diòcesis de fer una jornada sacerdotal el Dijous Sant. Lamentablement, aquesta missa crismal que podria haver esdevingut una bona crida al poble cristià a sortir en missió d’ evangelització ha estat esbiaixat per un lectura excessivament sacerdotal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada