dimarts, 17 d’abril del 2012

Temps d’avaluació de les polítiques públiques

Fa bastants anys, més dels que voldria, vaig llegir un interessant llibre que analitzava el sistema de benestar britànic. Vaig trobar interessant la reflexió del seu autor sobre el que ell anomenava efecte sobrecàrrega i els resultats perversos de la cultura de subvenció (subsidi). Si el sistema de benestar es percebut com a il·limitat, succeeix que a mesura que es donen serveis de benestar hi ha la tendència de demanar-ne o d’oferir-ne més a fi de guanyar eleccions. Al final, el sistema públic pateix una sobrecàrrega: esdevé ineficient i incapaç de suportar els seus progressius costos. De tal manera que tothom perd: la ciutadania percep un deteriorament dels serveis públics i els governs són criticats per ineficients. La política de subvenció sostinguda provoca una progressiva irresponsabilitat dels seus receptors. Es confia que l’administració pública atendrà sempre qualsevol petició d’ajut econòmic sense necessitat de qüestionar-ne l’interès social de l’activitat o el seu retorn de la inversió. La mateixa reflexió és aplicable a les polítiques de subsidi.

És evident que l’actual crisi convida a reflexionar sobre alguns dels pressupòsits bàsics de l’Estat del Benestar. En les actuals condicions no es pot seguir com anys enrere, quan el creiexement econòmic permetia polítiques públiques generosament subvencionadores. Ara s’imposa optimitzar recursos. Per fer-ho, el primer pas és adoptar polítiques d’avaluació de l’actuació pública. Cal analitzar l’interès social i el retorn econòmic d’aquestes polítiques. Per això, abans de practicar reduccions dràstiques i universals de les inversions o de les actuacions públiques cal avaluar-les per saber on cal canalitzar la despesa pública. Probablement, al final d’aquesta reflexió, el decisor polític descobrirà que en alguns casos cal tancar programes o línies subvencionadores i, en altres, incrementar la inversió o la despesa en determinades polítiques públiques. La sortida de l’actual crisi econòmica reclama un retorn a la política i no practicar el cafè per a tothom o negar simplement el cafè a tothom.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada