Estic convençut que les societats tenen ànima com les
persones. Ella aporta el tremp social i ajuda als individus a construir el
sentiment de pertinença a un col·lectiu que els acull i integra. Gràcies a
l’ànima social, les persones podem sentir-nos orgullosos de formar part d’un
grup humà que vesteix la identitat particular de cadascú de nosaltres.
Els camins per construir aquesta ànima social són múltiples.
Un d’ells és la pròpia tradició cultural del país. A partir d’ella emergeixen
alguns dels elements constitutius d’aquesta ànima. També existeixen tradicions
singulars que intervenen en la seva construcció. Les tradicions religioses són,
per exemple, una d’elles.
Les religions aporten relats que permeten perfilar el sentit
de la vida individual i col·lectiva. És evident que a Catalunya, el
cristianisme ha estat una gran contribució a la definició d’aquesta ànima
social. Les mateixes festes nadalenques en són un exemple. Per això cal
defensar-les i compartir-les. Però ara, cal fer-ho en un context de respecte i
acolliment a altres tradicions religioses que també sumen en aquest procés de
creació d’aquesta ànima social. Per fer-ho, no cal renunciar al que és la
nostre identitat cultural sinó saber sumar i enriquir-nos; saber integrar i no
excloure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada