Patrimoni cultural

Els gestors del patrimoni cultural defensen, amb raó, que existeix una visió esbiaixada del que és aquest patrimoni. Afirmen que està molt estesa la idea de que el patrimoni cultural són els monuments, els edificis històric i les ruïnes, i poca cosa més. En definitiva, unes pedres i unes obres que vinculen el present amb el passat. Molt sovint s’ha tramés aquesta idea, fins i tot patrocinada per institucions tan rellevants com la UNESCO. És una visió monumentalista del patrimoni.

Aquesta visió és insuficient perquè transmet una idea angelical del patrimoni totalment descontextualitzada. Es critica que es promou una concepció del patrimoni estàtica, aliena a les dinàmiques socials que configuren el tramat de les societats. Enfront d’aquest punt de vista hi ha els que consideren que el valor del patrimoni raó en la seva riquesa contextual, en que en ell es troba el relat de la civilització a partir de les interaccions de les persones amb el seu entorn.

La visió dinàmica del patrimoni cultural permet construir una explicació de la pròpia història cultural de les societats identificant el pensament, les creacions artístiques i l’expressió dels sentiments dels individus. Adoptar aquesta comprensió significa entendre els museus, no com a contenidors d’objectes, sinó com espais narratius de la continuïtat de la civilització a partir de la memòria del passat i, sobretot, de la recopilació de l’experiència del individus d’aquest passat.