dissabte, 24 de desembre de 2016

El Nadal que ja no és

El temps de Nadal ajuda a recordar els absents. La vida és una continuïtat de records dels que ens han precedit i els dies nadalencs de manera especial. És bo sentir-nos continuïtat d’unes vides que han anticipat la nostra. Cadascú de nosaltres tenim unes vivències del dies de Nadal molt diferents, sempre fruït de com hem estat educats i de les experiències que hem anat acumulant al llarg de la vida. En el mes cas, tinc molts bons records del dia de Nadal de la meva infantesa. A casa, que no eren religiosos, celebraven intensament aquestes festes. Eren moments càlids de rencontre familiar i es mantenien vius uns rituals que donaven significació especial aquests dies i que els feien, un punt, màgics i entranyables. La trobada entorn la taula parada era el centre d’aquestes festes, el cant de nadales, els carrers guarnits amb motius que recordaven el moment, el pessebre fet amb sentit de fer un acte únic, la cavalcada de reis i la il·lusió del dia següent, i poques coses més, tampoc la situació permetia masses alegries, donaven color propi a aquestes festes. Nadal era això. El sentiment religiós els vaig incorporar-lo a través de l’escola, de manera especial a l’escoltisme, i lliurament vaig assumir que el Nadal tenia el sentit cristià que no vivia en família. A partir d’un moment, i gràcies a l’agrupament, la missa del Gall va incorporar-se a la meva vida i a la dels meus pares. 

El Nadal d’avui no té res a veure amb la meva vivència dels Nadals viscuts a la meva infantesa o joventut. Ahir, en el caga tió del meu net vaig experimentar la buidor d’aquestes festes i el llegat que s’està deixant a los noves generacions. Tot es resumeix a consum; regals; xerinola impostada; arbrers guarnits amb regals del “Todo a Cien” de la cantonada; llums asimètriques als carrers; sopars d’empresa, d’amics, de la “Noche Buena” i del dia de Nadal; anar a la neu si es pot,; i gastar uns diners que cada cop costen més de guanyar. Per interès vaig seguir atentament com presentaven el Nadal TV3. Les quatre idees associades a la festa eren: menjar, oferta de restauració i hotels per fer vacances, les perruqueries que posen guapes a les senyores i fer compres. Cap referència al sentit de la festa religiosa. Absència total a explicar tots els valors i principis que els cristians celebrem, any darrera any, en un dia com el d’avui. Si els cristians fossin un minoria religiosa singular, segurament hauríem tingut un tractament informatiu amb més consideració. 

El consumisme i l’homogeneïtzació cultural que provoca el màrqueting han esborrat totalment el sentit religiós d’aquestes festes. La globalització ens ha adormit la consciència crítica i seguim xerinola novament amb les engrunes culturals que han resistit com han pogut la buidor de sentit de la nostra societat. Hem convertit les festes de Nadal en un mercat permanent de regals. He descobert que la capacitat de regalar coses inútils és enorme. La sobreabundància de dons desvirtua la capacitat de valoració dels nens, els desorienta i el desconcerta. La vida no és tan fàcil com els regals del cicle del Nadal i Reis. Em dol haver perdut el Nadal de la meva infantesa. Sincerament, crec que hem perdut el nord.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada