divendres, 23 de desembre de 2016

Glosses per la vida quotidiana

El camí d’Advent s’acosta al seu final. Les finestres del calendari de xocolatines estan quasi totes obertes mentre seguim esperant el gran dia. Dia de joia i festa a desdir perquè s’acompleix una esperança i veiem una llum que il·lumina en la foscor de les injustícies i dels sofriments. “Vindrà el qui ha de venir, no tardarà. Ja no haurem de témer res a la nostra terra. Ell mateix ens salvarà”(He 10,37).

La preparació del Nadal que s’acosta ens predisposa a obrir el cor per acollir l’anunci de la Bona Nova. Les injustícies del món, el sofriment que veiem i sentim com a propi ens mouen a la indignació i a la petita acció per canviar allò que no ens agrada. Per fer-ho, el primer pas és acollir la crida a la solidaritat i moure’ns per cooperar perquè es faci justícia. No tinguem por a deixar-nos amarar per l’esperit que ens desvela que l’amor és més fort que la resignació. L’àngel entrà a casa d’ella i li digué: “Deu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu” (...) “No tinguis por, Maria, Déu t’ha concedit el seu favor” (Lc 1,28-30).

Els creients cristians no podem ser persones entristides, ni entristir amb malts auguris o pessimismes vitals als que ens envolten. La vida aporta molts petits motius per la felicitat quotidiana. Cal saber-los trobar i aprofitar-los al màxim. La vida espiritual es fonamenta en una esperança certa i en la confiança que neix d’una fe que parteix d’una promesa que ve d’antic. “Feliç tu que has cregut ! Allò que el Senyor t’ha fet saber es complirà” (Lc 14,45)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada