divendres, 16 de desembre de 2016

Glosses per la vida quotidiana

Durant aquests dies ens preparem per celebrar el Nadal. Són uns moments especials per la seva emotivitat. Fem un camí d’esperança perquè confiem que vindrà una llum que il·luminarà el que avui és foscor i desesperança. Sovint cantem: vindrà un sol per il·luminar als que viuen a la fosca. Tindrem una bona notícia, però per rebre-la hem de tenir el cor ben obert per acollir-la i després anar a testimoniar-la amb obres d’amor per tot arreu. “Feu que conegui, Senyor les vostres rutes, que aprengui els vostres camins. Encamineu-me en la vostra veritat, instruïu-me, perquè vós sou el Déu que em salveu”.(Sl 24) 

Massa sovint ens perdem en les formes. Pensem que primer són les normes, els formalismes, que les persones. Posem massa atenció en comportar-nos fidelment al que diu la llei, sense adonar-nos que la llei ha d’estar al servei de les persones i no al revés. Les formalitats no poden anul·lar allò que és important: estimar els demés. “Us asseguro que els publicans i les prostitutes us passen al davant en el camí cap al Regne de Déu.” (Mt 21,33) 

La litúrgia d’aquests dies proposa unes lectures que ens orienten a celebrar el gran esdeveniment del Nadal. La gran festa. És una preparació per acollir a qui se’ns presenta com l’alliberador dels sofriments, el Salvador. Però, la seva vinguda necessita de la nostra complicitat per fer present el testimoniar de la seva vinguda, per fer viu l’anunci del seu naixement. Cadascú de nosaltres hem d’ajudar a estendre el sentit del Nadal a cada racó de la nostra societat. “Aneu a anunciar a Joan el que heu vist i el que heu sentit dir: els cecs hi veuen, els invàlids caminen, els leprosos queden purs, el sords hi senten, els morts ressusciten, els desvalguts senten l’anunci de la Bona Nova”. (Lc 7,22)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada