Les direccions dels partits dominen tota la seva activitat i controlen amb disciplina espartana els conflictes interns. Quan es produeix alguna tensió dins dels partits, es procura que no transcendeixi a la societat. L’obsessió per transmetre a la societat seguretat i fermesa fa que els partits siguin com a blocs sense fissures. La concepció weberiana de la burocràcia de les organitzacions, pensada a inicis del segle XX, s'ha projectat també cap als partits polítics del segle XXI. Aquests s'han convertit en veritables organitzacions burocràtiques estructurades, en teoria, per organitzar la participació política dels ciutadans, però que, a mesura que es desenvolupen succeeix el que pronosticà lúcidament C. Off en la seva obra “Partidos políticos y nuevos movimientos sociales”(Editorial Sistema, Madrid 1988 pàgina 62) es "perverteix i obstrueix l'interès de classe i la política de classe de manera que condueix a l'oportunisme (segons Luxemburg), a l'oligarquia (segons Michels) o a la submissió irremeiable plebiscitària de les masses als impulsos irracionals del líder carismàtic i al seu ús demagògic de la «màquina» burocràtica del partit (Weber)"
Com que el mercat polític exigeix als partits ser altament competitius, aquests procuren aparèixer davant l’electorat el més cohesionats possibles, sense fissures i amb uns afiliats sobrats de lleialtat. Aquesta preocupació fa que els partits esquivin el debat i temin que la confrontació d’opinions faci minvar la confiança de la seva massa electoral. Els partits es burocratitzen, augmenta el domini de les estructures centrals i les funcions de les seves organitzacions d’afiliats han desaparegut. Els antics partit anomenats de masses, s’ha convertit en còmodes organitzacions de càrrecs institucionals. Aquesta descentrament de la funció dels partits a provocat la dissociació de l’activisme social de l’acció política. Durant aquests anys han aparegut moltes organitzacions socials promotores de l’activisme, amb notable capacitat mobilitzadora, mentre els partits polítics tradicionals han perdut part de la seva interlocució amb els nous moviments socials. Això és motiu d’una dissociació entre l’activisme social i l’acció política.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada