Revisitar la política XXII. Fragmentació dels interessos polítics

La crisi dels partits polítics tradicional està motivada en part a la seva evident incapacitat per seguir sent plataformes creadores d'identitat social i expressió dels interessos políticament raonables. En deixar, els partits polítics, de ser l'única referència creadora d'unitat i identificació social, de defensa dels interessos diferenciats, d'actuar de canals eficaços per vehicular les demandes i interessos socials o de promoció del consens social i de nous valors de convivència cívica, la societat ha desplegat formes alternatives o complementàries. Algunes d’aquestes realitat han irromput a la mateixa escena política entrant en competència amb els propis partits. Partits polítics, grups i moviments socials, i noves formes d’activisme polític desenvolupen la seva acció en un context social dominat per la fragmentació dels interessos polítics dels ciutadans i per la poca confiança de la ciutadania cap als plantejaments integradors. Una important conseqüència d'aquesta nova realitat és la multiformitat de l'acció política acompanyada amb el desig de trobar unitats de gestió política de menor dimensió i més properes als ciutadans.

Amb la crisi dels partits polítics es trenca el monopoli de representació institucional dels interessos polítics a través del vot dels partits. En els últims anys hem presenciats el sorgiment de noves formes d'expressió política que es col·loquen al marge d'aquests mecanismes clàssics. En aquests anys ha pres també notorietat, per exemple, la importància de l'àmbit local de l'acció política i el principi de subsidiarietat, com a forma acabada de la proximitat de l'acció política al ciutadà, que es contempla com una aposta certa per superar el distanciament de l'acció política. El resultat final de tot això és que davant el ciutadà es dóna una gran diversitat de l'acció política i una varietat de possibilitats que en un moment determinat sorgeixen davant els ciutadans per expressar les seves demandes i interessos.