Alguns cops podem experimentar la
sensació de desassossec. Són moments grisos, quan els ànims són dèbils i no
notem viva cap esperança. És llavors quan cal obrir els cors i, amb confiança,
deixar-se acollir per aquells que ens estimen i ens volen el bé. “Veniu a mi tots els qui us sentiu cansats i
afeixugats; jo us faré reposar” (Mt 11,28)
L’amor ha d’estar en el cor de
les bones persones i ser la guia de la seva actuació. Res es pot anteposar a
estimar a les altres persones. Aquesta regla serveix per a tothom i és la base
del cristianisme. No hi ha cap drecera per seguir a Jesús més enllà de l’amor
sense límits. “Aneu a aprendre què volen
dir aquelles paraules: “El que jo vull és amor, i no ofrena de víctimes”. No he
vingut a cridar els justos, sinó els pecadors” (Mt 9,13)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada