En tot moment hem de mostrar
consideració amb les altres persones. No podem burlar-nos d’elles o menystenir-los,
perquè tots formen part de la mateixa fraternitat universal. Tothom mereix el
nostre respecte, ha de rebre les nostres atencions i ha de ser acollit en el
nostre cor. “¿Que no teniu casa vostra,
si voleu menjar i beure? ¿Com és que avergonyiu els qui no tenen res sense cap
consideració per poble de Déu¿ ¿Què voleu que us digui? ¿Que feu ben fet? No és
gens d’elogiar això que feu” (1Co 11,22)
Dir-se creient i no obrar estimant
als altres, és una afirmació buida de sentit. L’amor és el que distingeix els
creients. Sense amor, la fe és morta. Per més que es vestim de pràctiques
pietoses, sinó tenim amor la fe es buida. “Si
algú deia que té fe i no ho demostrava amb les obres, ¿de què serviria? A un
home així, ¿la fe el podrà salvar?”
Jm 2,14
Tot sovint parlo de l’estimar com
a signe distintiu dels cristians i de les persones que tenen principis i valors
universals. Sant Pau descriví amb exactitud les actituds que distingeixen
l’estimació. Són un bon referent per examinar la nostra vida i contrastar el
que fem cada dia. “El qui estima és
pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és altiu ni orgullós, no
és groller ni egoista, no s'irrita ni es venja; no s'alegra de la mentida, sinó
que troba el goig en la veritat; tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot
ho suporta. L'amor no passarà mai” (1Co 13,4-8)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada