Intueixo que una de les
manifestacions de llibertat personal ben aviat serà no mirar la pantalla del
mòbil. He observat la creixent obsessió d’omplir els espais buits, com poden
ser el viatge en metro, fent una cua, estant en una sala d’espera, etc... mirant
la pantalla del mòbil. He trobat encertada l’observació de Dan Brown “Hi ha wifi a tot arreu. Abans, si anaves al
dentista i entraves a sala d’espera, tenies vint minuts per seure tranquil·lament,
relexionar. I ara què fas? Pam! Treure el mòbil i et connectes”.
El temps que teníem lliure per
pensar o papar mosques l’omplim. Ens fa por aquest temps? Tenim por de tenir
espais desocupats?. Sembla que en la societat de la immediatesa, de les
comunicacions ràpides, hi hagi por al silenci. Cada cop hi ha menys espais de
silenci en la ciutat i en les vides personals. Sembla que l’espècie humana
necessiti avui de tota mena de soroll per sobreviure. Reivindico el silenci,
els moments d’aïllaments orientats a la meditació i al retrobament personal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada