divendres, 12 d’abril del 2019

Glosses per la vida quotidiana


Sovint tenim la costum de condemnar als altres quan han comés alguna falta, especialment quan aquesta afecta a la moral, a les costums o, fins i tot, el dret penal. Mai distingim entre la persona i la falta. Penso que cal canviar aquesta mentalitat. Les persones mereixen sempre el respecte com individus, tot haver adoptat un comportament equivocat. El que són reprovables són els seus comportaments. “Jo tampoc no et condemno, i d’ara endavant no pequis més” (Jo 8:11)

Paciència i esperança, esperança i paciència. Aquest binomi ha d’estar present en la nostra vida. Hem de procurar donar raó de la nostra esperança perquè la tenim fonamentada en principis sòlids. I esperar més enllà d’una realitat que sembla negar-la reiteradament exigeix tenir paciència. Cal ser pacients més enllà de les aparents urgències del moment sabent que tard o d’hora el futur inèdit esdevindrà present viable. “Espera en el Senyor ! Sigues valent ! Que el teu cor no defalleixi. Espera en el Senyor !” (Salm 26,14)

La vida i els seus condicionants ens empresonen més del que ens pensem. Volem ser lliures, però no ho som en els fons perquè no tenim la llibertat interior que ens permet ser-ho. Calculem massa el que fem, el que diran o similars prevencions que no ens permeten actuar en llibertat. El camí de la veritat i la llibertat són els principis i valors que traiem de les nostres creences. “Si us manteniu ferms en el que jo us dic, sereu de debò deixebles meus, coneixereu la veritat i la veritat us farà lliures” (Jn 8, 31-32)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada