Jesús el Dissabte Sant és el gran
absent. Temps d’un profund silenci i d’una gran perplexitat. El profeta sentit,
el Messies esperat no hi és. Jesús només viu en la memòria d’algunes persones, el seus amics
propers i algunes poques persones. El seu cos està en el sepulcre i una gran
pedra barra el pas. Déu és absent. Tot sembla un fracàs. Totes les promeses han
estat enterrades en un sepulcre. Les esperances messiàniques s’han esfumat.
Algunes vegades podem experimentar
aquesta absència de Déu. Tenim la percepció que Déu no existeix o que ens ha
abandonat. En aquestes situacions podem arribar a dubtar de la nostra fe. Avui
Dissabte Sant Jesús ha davallat als inferns amb les nostra inseguretats i porta
amb ell els nostres dubtes i perplexitats. Tot sembla haver-se acabat perquè hi
ha una gran absència. Tenim por, experimentem la solitud i la desesperació
davant la incertesa del sentit d’aquesta buidor.. Assistim a la contemplació
del misteri de la mort de Jesús i de la seva absència. Plorem la seva mort i
esperem respostes al nostre desconcert. Mirem el sepulcre cercant respostes a
uns fets que no hem entès. ¿Com pot haver mort Déu? Tot dissabte és un gran
silenci
“Hi havia un hort a l’indret on havien crucificat Jesús, i dintre l’hort
un sepulcre nou, on encara no havia estat posat ningú.Com que pels jueus era el
dia de la preparació, i el sepulcre es trobava a prop, van dipositar-hi Jesús”.
( Joan 19, 41.42 )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada