San Bernat, en un sermó sobre l’Advent,
diu que hi ha tres vingudes del Senyor. Dues són evidents i l’altra és més
implícita i ens té a nosaltres de protagonistes. La primera està relacionada
amb l’encarnació, Déu es feu home, un més entre altres. És el que celebrarem en
el proper Nadal. Aquesta encarnació distingeix el Déu cristià en relació a
altres deïtats. La segon vinguda clara del Senyor és el moment de la parusia,
serà en aquell moment en que tothom veurà Déu cara a cara.
La vinguda menys evident, la que
està com oculta, ens té a cadascú com a protagonistes si acollim la paraula de
Jesús. Ell mateix ens ho recorda quan adverteix “qui m'estima, guardarà la meva paraula; el meu Pare l'estimarà i
vindrem a fer estada en ell.” (Jn 14,23). Aquesta vinguda intermèdia esdevé
comprensible a la resta de persones per les obres de l’amor. La presència de l’amor
es manifesta a través dels afectes i les costums. Cada dia podem evidenciar
aquest Déu encarnat que perdura entre nosaltres gràcies a guardar la seva
paraula en el nostre cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada