dimecres, 3 de juny de 2020

Bé comú i política


¿Per què estic en política?, ¿per què fa tants anys estic ficat en aquest submón especial de l’acció política?. Sempre he pensat perquè sóc cristià i creure, com deia Jose María González Ruíz, “Creer es comprometerse” i, en el meu cas com tants altres persones del meu temps, la fe ens portà al compromís polític. ¿Per què m’interessa la política?. En bona mesura perquè la política cerca el bé de tots. L’horitzó de la política és el bé comú, l’interès general. El Compendi de la Doctrina Social de l’Esglèsia ho deixa ben clar: “La responsabilitat d’aconseguir el bé comú correspon, ultra les persones individuals, també a l’Estat, ja que el bé comú és la raó de ser de l’autoritat política. L’Estat, en efecte, ha de garantir cohesió, unitat i organització a la societat civil de la qual és expressió, de manera que el bé comú es pugui aconseguir amb la contribució de tots els ciutadans. L’home individual, la família, els cossos intermedis no són capaços d’assolir, per si mateixos, el seu desenvolupament ple; d’aquí deriva la necessitat de les institucions polítiques, la finalitat de les quals és fer accessibles a les persones els béns necessaris –materials, culturals, morals, espirituals– per portar una vida veritablement humana. El fi de la vida social és el bé comú històricament realitzable” (Compendi 168)

Però el bé comú es troba mediat per la realitat històrica i condiciona la mateixa comprensió de les estructures polítiques. “Les exigències del bé comú deriven de les condicions socials de qualsevol època i estan estretament relacionades amb el respecte i la promoció integral de la persona i dels seus drets fonamentals. Aquestes exigències es refereixen sobretot al compromís per la pau, l’organització dels poders de l’Estat un ordenament jurídic sòlid, la salvaguarda del medi ambient, la prestació dels serveis essencials de les persones, alguns dels quals són alhora drets de l’home: l’alimentació, l’habitació, el treball, l’educació i l’accés a la cultura, els transports, la salut, la lliure circulació de les informacions i la tutela de la llibertat religiosa. Cal no oblidar l’aportació que tota nació té el deure de fer per una veritable cooperació internacional amb vista del bé comú de tota la humanitat, també per les generacions futures” (Compendi 166).

La recerca del bé comú exigeix el trobar consens, unificar interessos per això la política esdevé un instrument al servei de l’interès general. “Per assegurar el bé comú, els governs de tots els països tenen el deure d’harmonitzar amb justícia els diversos interessos sectorials. La conciliació dels béns particulars de grups i d’individus és una de les funcions més delicades del poder públic. Cal no oblidar, a més, que en l’Estat democràtic, en què les decisions són preses habitualment per la majoria dels representants de la voluntat popular, aquells als quals competeix la responsabilitat de govern tenen l’obligació d’interpretar el bé comú del seu país no tan sols segons les orientacions de la majoria, sinó en la perspectiva del bé efectiu de tots els membres de la comunitat civil, inclosos aquells que es troben en situació de minoria” (Compendi 169).

Per això la comunitat política s’orienta a favor del bé comú quan actua a favor de la “un ambient humà en què als ciutadans se’ls ofereixi la possibilitat d’exercir realment els drets humans i de complir plenament els deures corresponents: «l’experiència demostra que si manca una acció apropiada dels poders públics, els desequilibris econòmics, socials i culturals entre els éssers humans tendeixen a accentuar-se, sobretot en la nostra època; en conseqüència, els drets fonamentals de la persona corren el risc de quedar privats de contingut, i resta compromès el compliment dels deures respectius» (Compendi 389)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada