dilluns, 15 de juny de 2020

Masses adéus inesperats


Tinc la sensació de masses mort inesperades. Durant aquests dies s’han mort diverses persones que formen part de la meva experiència de vida i de cap d’ells m’he pogut acomiadar a temps. No hem pogut fer cap darrer cafè. Tot ha estat de vertigen. Em trucaven per dir-me la notícia, i no me’n podia avenir. El futur es difuminava de sobte. Tot ja era passat; un dramàtic passat on els records esdevenien el recurs per frenar l’oblit de la partença.

Aquest dies de pandèmia, a més dels insuportables morts del Covid-19, s’hi han sumat unes morts a deshores. Morts que no tocaven, però que s’han fet presents de forma inoportuna. No sé si les dues circumstàncies estan relacionades, però mai he viscut una situació similar. Ara, voldria donar totes les abraçades que pogués i convidar a molta gent perquè no voldria patir més partences inesperades. Voldria saltar-me totes les mesures restrictives per evitar que la vida s’esmunyi entre les juntures dels dits.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada