dimecres, 10 de juny de 2020

Cal canviar el model policial


L’altra dia comentava com la mort de George Floyd posava en evidència les disfuncions de determinats models policials alhora de reprimir certes actuacions dels ciutadans que eren interpretades perilloses per l’ordre públic. La tècnica emprada en el cas de George Floyd és habitualment utilitzada per la policia i  les forces de seguretat. Fins i tot, hi ha tècniques menys contundents que obtenen resultats similars. En altres circumstàncies, s’han  fet servir tècniques similars per immobilitzar per asfixia a les persones. Això és el que passà ara fa un any en un centre de menors Tierras de Oria d’Almería on el jove Iliass Tahiri de 18 anys morí per asfixia quan els guardes de seguretat el reduïren. Foren quatre minuts d’ofec que provocaren la mort del noi. Per més protestes fetes contra aquesta actuació, la justícia tanca el cas sense acusar a ningú. Pot semblar que la violència policial és racista, però no sembla que sempre sigui així. A Búffalo, ciutat de l’estat de New York, un activista pacifista blanc de 75 anys,Martin Gugino, quedà greument ferit, i amb denegació d’auxili, per una actuació violenta de la policia. En aquest cas, el mateix Trump es mofà del ferit assegurant que la sang era simulada. Les paraules del bocamoll president dels Estats Units formen part també de la violència generada per la policia. El male

Tenim un problema amb determinats cossos policials o de seguretat privada que actuen amb total impunitat. Només cal mirar el perfil d’aquests agents de l’ordre públic: cos musculat en llargues hores de gimnàs, aspecte terrorífic per la quantitat d’andròmines que adornen l’uniforme, arrogància i poca empatia en el servei públic, i qualsevol altre qualificatiu que accentuï el seu caràcter sinistre. Estan convençuts que la seva funció és reprimir i quant més ho facin, millor. El problema no són ells, sinó el sistema policial que potencia aquest tipus d’actuació i fomenta policies metabolitzats fins les celles que enlloc de mantenir educadament l’ordre públic, reparteixen estopa a la primera de canvi. Ells també són víctimes d’un sistema que premia la repressió pura i dura i premia qui ho practica. Només cal mirar el comportament de la direcció dels mossos d’esquadra que premiaren amb un ascens a un policia condemnat recentment per un comportament inadequat per violent. Hem d’assumir que la qualitat democràtica de la societat també necessita tenir policia de qualitat, respectuosa amb els ciutadans i professionals de bon tracte i no experta en l’art del cop i l’empenta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada